Les paraules del president de la Conferència Episcopal, Ricardo Blázquez, demanant perdó per l'actuació de l'Església durant la Guerra Civil, però també reclamant que es miri cap al futur, cap a la justícia i la llibertat, s'han de valorar en tota la importància que tenen. Es tracta d'un posicionament coherent i plausible, propi dels valors humanistes cristians. Però aquests valors s'han de demostrar a la pràctica. Part de la crispació existent en l'actualitat és fruit de la demagògia de la dreta extrema que es fa a través d'una cadena de ràdio dependent de la Conferència Episcopal, que deixa els seus micròfons als que prediquen tot el contrari a la reconciliació. És aquí on s'obren les ferides que tant preocupen Blázquez. Si en els missatges que depenen de la Conferència Episcopal s'escoltassin apel·lacions a la concòrdia, a la pau, al respecte i a la tolerància, probablement ara l'Església no es veuria immersa en les ferides del 1936 d'una manera tan intensa. Però si es donen ales a la demagògia i a la malvolença, que tingueren tanta d'importància en l'esclat de la guerra, difícilment es pot quedar al marge de l'actual polèmica i de tanta ràbia que es podria evitar amb un estil informatiu més compromès amb el futur i el respecte.