No va de verbes: ara un dels objectius del Partit Popular és garantir per llei l'aprenentatge i l'ús del castellà a tot l'Estat espanyol, una mesura del tot necessària, sobretot si tenim en compte el retrocés alarmant que l'ús de la llengua de Cervantes, Neruda i Goytisolo ha patit els darrers anys. N'hi ha a bastament amb acostar-se a un quiosc, a un supermercat o a la cua d'un cinema -no parlem ja de les pel·lícules que programen els cinemes, totes sovint en un perfecte castellà de doblatge, una fórmula més arrelada per aquestes contrades que per la resta del món civilitzat-. L'espanyol perilla, sí senyor, i necessita un salvador. Du barba, li agrada fumar puros -diuen- i té un cosí científic que dubta del canvi climàtic. O més aviat: s'atreveix a dir que el seu cosí científic dubta del canvi climàtic, i tots hem de deduir -tots ho hem fet- que Rajoy dubta del canvi climàtic perquè el seu cosí li ho ha suggerit. És que el món està ple de cosins salvapàtries, gràcies a Déu, amarats d'actualitat i criteri polític. Rajoy amolla aquesta encesa defensa de la llengua de Quevedo, García Márquez i Marías el mateix dia que centenars de persones reten homenatge al dictador Franco. En veim alguns advertint a Rodríguez Zapatero que ells també tenien padrí -va de família directa, avui, aquest tros de diari-, i recordant-li que la diferència entre els avis respectius radica, bàsicament, en el fet que uns varen guanyar i els altres varen perdre. I després la llei de la memòria històrica obre ferides. Deu ser l'esperit de la Transició, aquell contemporitzador espectre que tolera el caralsol però censura les investigacions sobre fosses comunes, per exemple. Perquè -vatuadell, no es cansen de repetir-ho, per activa o per passiva- uns varen guanyar i els altres es varen perdre. És així com l'esperit esmentat continua tutelant el políticament correcte. Avui fa trenta-dos anys que enterraren el Tirà espanyol que va marcar el segle XX. I encara n'hi ha que dubten públicament sobre la seva condició. És un bon mort, que tenim al damunt, ja veus, i algunes de les seves idees encara bateguen.