El 25 de novembre del 1895 moriren a Palma 88 dones i infants en una brutal explosió quan treballaven en la manipulació de cartutxos al polvorí de Sant Ferran de Palma. Aquelles dones i infants feien feina sense mesures de seguretat. Els seus patrons volien dones i nins perquè, en tenir les mans més petites, eren més rendibles a l'hora de buidar les bales antiquades i destinar l'explosiu als nous cartutxos. Eren temps molt difícils. Hi havia guerra a Cuba i a Filipines. Molts morien en combat però, sobretot, de malaltia a causa de les precàries condicions sanitàries. Els fills de les classes altes i mitjanes no anaven a la guerra llevat que fossin oficials de carrera. Les seves famílies pagaven una quota de doblers inassumible per les capes populars i els deslliuraven del servei militar. Amb aquestes quotes es finançava, en part, la despesa de la guerra colonial. Els recursos dels benestants servien per protegir els seus fills i per envoltar de pólvora els fills dels pobres, fins i tot els que eren infants (als quals es negava l'escola i l'alfabetització). Part dels que moriren al polvorí eren mares, germanes o germans petits dels qui combatien per la força contra els homes lliures de José Martí, que aspiraven a l'emancipació de la seva pàtria, ni mejor ni peor que la vuestra, pero que es nuestra. Qualsevol soldat espanyol que s'unia a le files independentistes assolia el dret a la nacionalitat cubana. Ara, el 2007, els sindicats balears volen convertir el 25 de novembre en el dia de la seguretat en el treball. És el mínim que poden fer per les víctimes del 1895, pels que moriren absurdament al polvorí i, en un sentit més ampli, per tots els que foren embarcats en una guerra inútil, que dugué l'odi social i fou pròleg de la Guerra Civil.