Pa i circ

Tan sols ens resten quaranta-cinc dies per acomiadar-nos del 2007 però alguns ja sabem que aquest any figurarà en la nostra memòria històrica com un punt d'inflexió, és a dir, el moment en què les coses deixaren d'ésser com eren o, senzillament, com ens havien venut. De fet, el podríem batejar com un annus horribilis pel poble sobirà, pels ciutadans que en aquesta tardor plujosa d'enguany hem vist com l'Administració de justícia posava un morral a la llibertat d'expressió. De poc ens ha servit la sobrevalorada transició espanyola, ni viure en un Estat de Dret subjecte a una Constitució que en el seu Títol primer ens assegura que viurem amb uns drets fonamentals i llibertats públiques. Una Constitució amb trampa perquè els pares constitucionals es varen oblidar incloure un advertiment clau: sempre i quan no s'empipin els Borbons i la seva gran nombrosa colla de cortesans. Ara ja ho sabem, i en part és tranquil·litzador, sabem que a Zarzuela qui es passa de la seva línia pot acabar escurant la butxaca per pagar la corresponent sanció econòmica o humiliat en una Cimera internacional. Per tot això, després de la sentència contra El Jueves i del silenci còmplice de bona part de la professió periodística res tornarà a ésser igual. S'han acabat les bravejades i cops al pit per la Carta Magna, aquí el que preval és el Títol segon: La Corona i els seus hereus, una prefectura de l'Estat vitalícia i hereditària i una successió amb preferència dels mascles. Ahir, fa trenta anys, ens vàrem carregar la igualtat entre sexes i ciutadans; avui, la llibertat d'expressió. Em demano quin serà el pròxim dret fonamental que guillotinaran els Borbons.