Sr. director:

Des que la ultradreta espanyola dels senyors bisbes i el seu palatí Federico Jiménez Losantos qüestionà la continuïtat del rei Joan Carles, aquí estan passant coses molt grosses. Es veu que al monarca li patina que l'extrema esquerra el qualifiqui d'hereu de Franco o que li cremin fotos, però no es pot empassar que des de l'altre costat -que el va fer rei!- l'acusin de ser un mandrós i un dèbil davant la desmembració «del reino».

A Joan Carles de Borbó els ultres li han tocat la moral. Així ho explicà el president de Cantàbria després d'una audiència reial, i també així ho emfatitzà el mateix monarca quan envià a porgar fum Esperanza Aguirre en un dinar oficial, perquè la presidenta madrilenya li demanà obertament un «tracte humà» per a Jiménez Losantos. Un torpede en tota la línia de flotació reial! Ja tenim, idò, que després de 32 anys de serenor Joan Carles es posa a borbonejar, és a dir, a guanyar-se el tiquet amb el qual els seus predecessors Ferran VII, Bel II o Alfons XIII han passat a la història d'Espanya.

Amb la visita a Ceuta i Melilla ja ens quedà palès que el rei volia «fer coses» perquè ell no és un mandrós, ni un dèbil, ni està acabat, com asseguren des de l'emissora dels bisbes. Va ser el mateix Govern espanyol el que es llevà les puces de damunt en expressar que el rei s'havia encabotat a fer els viatgets a l'Àfrica espanyola. Llevat del bany de multituds que s'endugué, l'únic que ha transcendit és l'empipada monumental dels marroquins i l'empitjorament de les relacions amb els nostres veïns del sud. I si dissecionam el «bany de multituds» que s'emportà Joan Carles, hi trobarem que les escoles, els comerços i l'Administració tancaren perquè la gent pogués participar en l'homenatge. I si passam llista a qui hi havia, quedarem glaçats: la meitat de la població d'aquestes ciutats és d'origen magrebí, i la immensa majoria dels espanyols que hi treballa ho fan a compte del Govern, amb unes ganes boges de trobar plaça i partir cap a la Península. I algú ha comptat els extracomunitaris sense papers que també sortiren al carrer a fer la festa? Doncs n'hi havia moltíssims, i tots demanaven al rei que els legalitzàs la situació! Caram, quin èxit!

A la cimera de Santiago hem pogut veure les coses encara més clares. Que Joan Carles s'empipi amb Chávez és plausible, perquè el veneçolà és un provocador que cerca aquestes reaccions per fer-se notar, però que el rei el mani callar... Home, per això hi havia una presidenta que dirigia el debat. Se suposa que aquestes cimeres són serioses i estan ben orquestrades, i no era feina del rei dirigir ni manar res, sinó saber estar en el seu lloc. I no ho va fer.

S'ha dit també que el rei sortí en defensa d'Aznar, i això és una mentida. Joan Carles surt en defensa de Zapatero, que estava sent atropellat per Chávez, que no el deixava parlar. Joan Carles va fer del cosí de Zumosol.

Però el pitjor de tot, en allò on ningú no pot trobar cap excusa pietosa, és quan s'aixecà i partí. On s'ha vist mai, això? El cap d'un estat, que representa els ciutadans del país i la sobirania nacional, ha de saber estar al seu lloc en vinguin de verdes o de madures. Ningú no abandona el seu lloc quan s'està en la representació de països civilitzats, ni que caigui una bomba. En les situacions difícils mai no s'ha d'aixecar el cul i abandonar. On s'ha vist mai, això? Quin protocol és aquest, que no es volen escoltar les invectives dels altres? Tan poca paciència té el rei? I quin escarni quan Michelle Bachelet el va anar a cercar i el va fer tornar al seu lloc! Però i això què és? Un pati d'escola?

Quin nivell, quins paperots, quins zumosols. I tant el PP com el PSOE alabant l'espantá reial, a damunt. Actuarà a partir d'ara la diplomàcia espanyola amb alçades de cul?

L'extrema dreta està traient de polleguera aquest rei i ell s'està cavant la fossa. Això és el que transcendeix, sa majestat.

Antoni Barceló. Palma.