He assistit aquests dies a les jornades d'estudi sobre Baltasar Porcel, organitzades per la UIB entre el dimecres i el dissabte passats al Caixafòrum de Palma i coronades amb una visita guiada al municipi d'Andratx, lloc de naixement i font bàsica d'inspiració de l'univers literari porcelià. No és habitual l'organització d'unes jornades d'investigació dedicades a un autor en vida; i encara menys de la pròpia terra (ningú és profeta a la seva terra), amb l'afegit que Porcel ha desenvolupat el gruix de la seva feina a Catalunya. És possible que la greu malaltia que va patir els darrers temps hagi fet que, per fi, s'hagin organitzat unes jornades basades en la seva obra. Afortunadament, no han estat in memoriam (i a major vergonya), sinó un homenatge en tota regla. I ja tocava.
Professors i estudiosos de diferents universitats de Catalunya, Balears, País Valencià i l'estranger hi participaren, així com una vintena de ciutadans que varen oferir els seus estudis sobre l'escriptor. Val a dir que només dos escriptors illencs gaudeixen de molt renom dins el món literari i periodístic fora de les Illes. Una és Maria de la Pau Janer, sobretot per la seva tasca als mitjans de comunicació els darrers anys, i últimament per haver guanyat el Planeta escrivint en castellà. L'altre és Baltasar Porcel, considerat un escriptor i periodista excepcional que també surt als mitjans, però mai a l'inrevés. I que duu quatre dècades present al món cultural, fet gens menyspreable.
Durant les jornades, Porcel va estar present en ocasions creant l'estrany clima, gairebé espectral, d'un homenatjat que acudia a uns actes generalment dedicats a autors llunyans o morts. A la cloenda es va confessar emocionat per l'homenatge; però va valorar el paper d'actes com aquests per l'intercanvi d'idees i punts de vista sobre autors i obres. Ell fou el motiu de trobada; però segons Porcel, calien moltes més trobades com aquesta pel debat, el coneixement i el foment de l'activitat literària com una manera de dignificar la cultura i la dignitat d'un poble. Davant d'un públic majoritàriament universitari i jove, va acabar amb una frase lapidària: «tots sou necessaris».
Tal vegada, aquest any hagi suposat la resurrecció del mite d'Andratx: la de l'escriptor que va cristal·litzar el seu univers literari, així com el d'un poble consumit i desfigurat per l'especulació urbanística. Porcel i Andratx, després de temps difícils, tornen a recobrar l'alè i mantenen el seu esperit vessat en pàgines de gran valor.
Manel García, Palma.
