cielo claro
  • Màx: 21.84°
  • Mín: 13.08°
21°

Divertimento semàntic en homenatge al mestre Badia i Margarit

L'altre dia 8 de novembre de 2007 Antoni Maria Badia i Margarit fou investit doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears. La seva lliçó magistral, primera com a membre del nostrat claustre universitari, després d'infinites lliçons impartides a casa nostra, girà entorn d'antigues dèries del mestre: Maria Antònia Salvà, la traducció al català del Mireio de Mistral i en especial el nou glossari de mallorquinismes, tan plaent al mestre, extret de l'esmentada traducció.

Trenta-sis mots que un rere l'altre va comentar amb la precisa visió del lingüista abrinat a qui els anys no han enterbolit la característica agudesa científica ni el seu peculiar sentit de l'humor.

Mentre explicava el perquè sí i el perquè no de cada mot, vaig pensar que el més petit homenatge que podia fer a un vell mestre, amic i company dels mestres que anys enrere em formaren, seria el de jugar amb les paraules, les trenta-sis paraules que Maria Antònia Salvà havia emprat per ritmar els seus versos i que el mestre li plaïa comentar.

Sia mestre Badia i Margarit un petit homenatge d'un aprenent rere el vostre saber.

Alulea grossa en el casal, que no casull, del campus. Avui és dia de festa de vint-i-un botó. Aprés una llarga vida al mestre el fan honoris causa de la Universitat. Aquesta expressió caldria, molt millor, trucar-la per «laborandis causa», perque si de joves fou capaç d'embellumar-nos, encara ara manté la polenta esponera d'un garrover en condicions de fruitar. Símbol de la longeva fertilitat.

Sense llobada alguna, forçarrut com sempre, pareller incansable d'un conradís que alguns voldrien erm, el mestre, xano xano, com sempre, sense gens d'estufera ens lliurà una primera lliçó com a membre de la nostra comunitat docent. Primera no! Una de les moltes lliçons que al llarg de la seva vida encativà tots els que reunits retérem pleitesia al seu saber.

Colcada de dies de festa major. Totes les gramalles de la casa en processó, professors i professores de cel, vermell, blau, groc, ocre i marró. Birret negre d'ara amb els birrets negres de temps passats. Bidells enllestits, lluents i clenxa ben feta, portant la maça d'argent, el segell i l'arcaic birret de l'antiguea. Tot obrint la marxa al so de fanfarria i trompeteria i al front l'antic penó del Beat brodat d'argent i d'or damunt domàs de güella. Tota la comunitat dempeus per retre envers vos, mestre, sense desveri, el nostre afecte més preuat.

Com embatol de tardor el mestre Company, com sempre renclinós, cabells i mans enlaire, sens perdre el semblant seriós, i el seu estol coral, de blanc i negre habillats, les dames trunyella ben pentinada, els homes veus greus entonant el Veni Creator i per cloure l'acte acadèmic amb la goliàrdica tonada on joventut i vellesa caminen del braç ? Gaudeamus igitur ? gaudeamus per sempre més.

De la música a l'àpat on d'enfuita tots enrevoltats als vells sestadors, un temps domini de terroles, avui a la fresca, esplai del jovent, vora les beaces, amb trosella d'arboces embarriolades, raols farcits de companatge i botilets sadolls de vinet fi, grufàrem la feta en bon amor i companya.

Si algú esmús, tot llevent, vol enguinar i a la biorxa vol fer esquera, no gosi motar, es guardi d'esbrellar la festa no se'ls doni de vivarró perque el dia no acompanya i mestre Antoni Maria totes les lloances ha mester.

Busqueret vitenc com ell tot sol a la recerca de l'inabastable niu de pimperrins. No existeixen tals ocells són més bé els estels enyorats que no tenim de la mà a l'abast, emperò sabem que en ells hi ha, aquella, qui, de lluny, la feta pot contemplar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.