La lliçó de Porcel

Les recents jornades amb motiu de l'obra de Baltasar Porcel, organitzades per la Universitat de les Illes Balears, han estat una més de les constatacions de la grandesa i la riquesa de l'obra d'aquest creador. Durant tres dies de conferències, debats, col·loquis i entrevistes amb Porcel, ha tornat a quedar clara la naturalesa absolutament exemplar de les seves novel·les, contes i obres teatrals, però el que sobretot s'ha evidenciat és que Porcel és alguna cosa més que un creador extraordinari: és el portador de tot un món moral, filosòfic, d'una disposició sàvia davant dels avatars de la vida. Porcel, amb tot el que ha escrit, ens ha ensenyat a viure, a pensar, a relacionar-nos i a fer política. Això no es pot dir de molts creadors. Una figura com la seva, encabida dins una cultura molt menys rància, acomplexada i menuda que la nostra, hagués pogut brillar com un autèntic punt decisiu, marcant, amb tot el seu sentit, àmplies esferes de la cultura i de la vida col·lectiva. Porcel fa petit tot el que s'atreveix a apropar-s'hi; el seu poder creatiu, la seva experiència, la seva empenta, la intel·ligència de la seva vasta intuïció és tan majúscula que qualsevol paraula que vulgui intentar encabir-lo i estudiar-lo queda, en moltes ocasions, reduïda a un cúmul de vulgaritats i bufonades. Realment es van dir coses intel·ligents en aquestes jornades; molts dels especialistes, professors i autors que van parlar de les diverses cares de la seva creació van estar encertats, i les seves intervencions es podran llegir en les actes oportunes, deixant constància d'un discurs crític important. És un primer pas cap al que hauria de ser la normalitat acadèmica en l'obra dels nostres més grans creadors vius: les Universitats haurien d'implicar-se en el relat present de la nostra literatura. Més aviat podríem dir, però, que el que s'ha fet no són tant unes jornades per al debat entorn de Porcel, sinó que Porcel ha vingut a il·lustrar-nos en persona sobre qui és i què pensa de la vida, de la literatura i del món.