Uniformitat i bregues de galls

Com a norma general, no us fieu mai de les decisions preses per unanimitat: de les decisions que afecten interessos tangibles, s'entén. Una altra cosa són les declaracions més o manco solemnes d'aprovació o de rebuig de les coses que passen als núvols. Tota agrupació humana mitjanament considerable presenta contradiccions, discordances. En la composició dels idearis dels partits polítics sense tensions internes hi descobrireu dosis de fanatisme, esperit altament sectari, i normalment hi trobareu, al davant, un líder amb neurones cabdillistes. Certament, aquest cabdillisme, el sentit de l'autoritat, la disciplina i tots els mals de la mateixa família són molt ben valorats per una part important de la població. Hi ha molta de gent que guarda una por ancestral a la discrepància, una temença tribal a la dissensió. La unitat ha estat elevada a la màxima categoria dels valors humans. No importa que impliqui reduccionisme, menyspreu per la varietat, anèmia de pensament, pobresa intel·lectual. És una mica com si sempre aquesta gent estàs preparant-se per a la guerra contra un enemic extern: primer, s'ha d'aconseguir la unitat, a la qual s'arriba tan sols per mitjà d'una guerra civil encoberta. Si no és desitjable la uniformitat ni en els partits polítics, com l'hauríem d'exigir a les coalicions, i més encara a aquelles en la formació de les quals intervenen coalicions prèvies? És el cas de l'actual govern regional, material d'al·luvió, que s'explica tan sols per la sensació de perill que havia envaït una part de la societat illenca davant les formes i els continguts del govern del PP (presidit per un home tan nefast i volàtil com Jaume Matas, ara ciutadà de Washington en missió encomanada per uns empresaris mallorquins que estranyament dipositen confiança en qui construeix metros que fan aigua).