Després de quaranta anys de tasca docent, Montse Bonnín es jubila. No he pogut assistir al teu acomiadament «oficial», però això no significa que no et pugui reconèixer totes les rajoles que has posat sobre cada infant, cada grupet, any rere any, sense defallir. Has aconseguit moltes satisfaccions i també moltes nits en blanc emplenades de reflexió.
Quantes famílies has «normalitzat»? Impossible de quantificar. Quantes famílies has ajudat? La meva tan sols n'és un exemple.
No puc parlar de tu sense esmentar la teva lluita anònima i constant en la defensa del català.
Alguns/es ens dedicam a la docència perquè hem tingut mestres que en un determinat moment varen creure en nosaltres. Gràcies, Montse, per creure en mi i per recomanar-me lectures, concerts, debats... que m'han fet millor persona. Francament, GRÀCIES! Sé que en aquesta nova etapa continuaràs gaudint intensament.
Bon viatge cap a Ítaca.
Catalina Ripoll Maimó.
(Rebut per e-mail).
