Els grans negocis han de menester discreció. Això ho saben bé els banquers i altres oportunistes. Omertà, o pacte de silenci. El dur llum i debat sobre segons quines transaccions pot posar en perill la seva viabilitat. Per això, les operacions especulatives no són bones amigues dels ventiladors, no sigui que la pudor arribi a la ciutadania, i faci botar les consciències.
Una vegada passat el primer rebombori per la decisió del Govern Antich de continuar la construcció de l'hospital de Son Espases han desaparegut, de sobte, les imatges de les grues i de les excavadores, i poca cosa se sap de l'activitat constructora-destructora. Sembla que les obres es fan d'amagat, i els mitjans de comunicació i la majoria dels articulistes passen de puntetes sobre el tema. El que no es veu, no existeix.
Tampoc li convé aixecar polseguera a l'esquerra institucional, tan obedient de l'ordre establert. No s'ha de anomenar la corda, a la casa del penjat. Gent de base dels partits coalligats en el govern demanen debat, transparència i que se'ls escolti, però els directius no estan per feina. On s'han pres les decisions sobre Son Espases? Si aquestes decisions són irreversibles, on queden els principis democràtics? On el respecte per l'opinió de la militància? On la vergonya?
Així i tot, hi ha altres tipus de silencis no tan fàcils d'explicar. O potser sí, perquè aquest desgavell de Son Espases posa a prova la independència del teixit social de Mallorca. Hi ha gent que, estant ben informada, opta per callar «per no fer perillar l'actual govern d'esquerres i nacionalista». Fins i tot hi ha qui se situa dins el perfil més clàssic del clientelisme polític.
No se n'adonen que la manera més segura perquè torni la dreta és, justament, avalar i guardar silenci davant la corrupció econòmica i política? De fet, aquesta esquerreta de cartró-pedra que tenim, al que aspira realment és a ser bons gestors, d'un sistema que fabrica inesgotablement exclosos i privilegiats. És a dir, a fer polítiques de dreta. A ser bons al·lots, i dur-se bé amb els qui realment comanden. Realment, deuen estar «fent-ho bé» perquè, si miram prim, observarem en l'actualitat un grau de virulència sensiblement inferior cap a l'actual govern, per part dels poders fàctics, del que fins i tot hi havia en temps del «pacte de progrés», i això que els governants d'aleshores ja començaren a fer «mèrits».
Callar o no callar: aquesta és la qüestió. Evidentment, de Son Espases esdevenen moltes conclusions. Una d'elles és que tota aquesta varietat de tipus de silencis, conscients, tenen un denominador comú: la complicitat.
Mentrestant, en el món de les entitats socials de Mallorca, avui no tot és blanc o negre, sobre aquest assumpte. L'apagada informativa, i altres intoxicacions, tenen els seus efectes, i hi ha sectors de la xarxa social que, per la seva idiosincràsia, els costa més prendre consciència del que ens estam jugant. També moltes persones, compromeses i lluitadores contra aquesta barbàrie des de fa anys, en aquests moments estan amb la moral per terra i sofrint en silenci el regust amarg de la traïció dels governants.
No ens fareu callar, diu la cançó d'Al-Mayurqa. Ara i aquí, la millor manera d'honorar el record de Toni Roig, i d'honorar-nos a nosaltres mateixos, és obrar en conseqüència. En aquests moments cal estendre la informació, per qualsevol mitjà, del que veritablement hi ha darrere de l'hospital de Son Espases. La informació és la millor eina de lluita. Davant la paràlisi i el silenci que alguns desitgen, la mobilització social és més necessària que mai.
Pep Juárez, Secretari d'Acció Sindical de la CGT
