El divendres passat les excavadores tornaven remoure un solar immens prop de la Potsdamer Platz al centre de Berlín. Es tracte dels terrenys que varen ser ocupats per les forces de seguretat del règim nazi, la Gestapo, la SS i els serveis secrets ue s'encarregaren de planificar i executar gran part el terror nazi. Durant molts anys les runes quedaren allà on havien caigut al final de la Segona Guerra Mundial, un lloc gairebé abandonat, fins que en els anys setanta va ser «redescobert» i es comencà a demanar que fer-ne d'aquell espai. Les obres han arrancat varies vegades des de la caiguda del mur el 1989, pero mai no s'han pogut posar d'acord tots els partits polítics i totes les institucions sobre el format del projecte: un monument, un espai public, un museu... I mentrestant l'estudi d'un art important de la història del que va ser el conflicte armat més gran que hem vist o ha tengut un lloc on centrar-se. Si les excavadores no es tornen aturar, d'aquí a tres anys obriran el que ben segur serà un dels museus mes populars de Berlín: un centre de documentació i exposició especialitzada en la historia del nazisme i el seu paper en la creació del Tercer Reich, l'holocauste i la derrota d'Alemanya. La clau per assegurar l'acord polític per dur endavant el projecte ha estat proposar que el centre documenti i estudiï el terror nazi en tota la seva extensió europea, com un fenomen europeu enlloc de com a fenomen alemany. El solar fins ara havia estat un expositor a l'aire lliure que servia d'homenatge als morts de la guerra, i era visitat per unes 400.000 persones cada any. El projecte nou, tot i que promet ser dens, dur i extensíssim, ben segur atreurà molts més visitants, i servirà per omplir un buit grandiós dins la història de la capital alemanya renovada, almenys pel que fa a les institucions.