De cap de les maneres és gens ni mica desitjable que aquest mala
bèstia impresentable vagi a lloure pel carrer en una temporada ben
llarga. Em referesc a en Sergi Xavier Martín Martínez, l'energumen
que en una pujada de testosterona mesclada amb bogeria racista va
apallissar una joveneta equatoriana dins el tren, a la impunitat
d'un vagó quasi buit, galtades, cops de puny, fins i tot una
puntada de peu a la cara li poguérem veure envergar al mal parit
aquest, mentre la jove terroritzada s'arrufava com un cabdell
damunt el seient, emparant així com podia, amb els braços, les
mans, els colzes, la barrumbada que li queia damunt. I endemés, el
més greu per mi, la cosa, així, molt en fred, amb absolut menyspreu
pel mal físic i moral que feia, la humiliació que perpetrava, com
el que encén una cigarreta i parla per telèfon, i de passada
apallissa una «inmigrante de mierda» per entretenir una mica més
l'horeta i que el trajecte sembli més curt. Fins i tot aquesta
violència exercida de manera tan «natural», guardant totes les
distàncies, em va recordar els moments inicials de Pulp
fiction d'en Quentin Tarantino, quan en John Travolta i el
negràs malcarat Samuel L. Jackson van parlant molt civilitzadament
de coses del món i la bolla, mentre apallissen i van disparant els
pistolots a la colleta d'al·lots aquells, recordau?
I tanta sort del testimoni inapel·lable de les imatges
enregistrades per la càmera de seguretat, que si no encara tot
plegat hagués estat mentida, es tractaria d'una història inventada
per una joveneta immigrant ressentida i poiosa, que vés a saber com
va de papers. És l'enèsima vegada que una càmera dóna pel sac als
malfactors. Recordau la història d'aquella indigent que una colleta
de descervellats calaren foc dins el batiport d'un banc fa una
temporadeta? La càmera de seguretat els fixà amb pinces a les
pàgines dels diaris, a les pantalles dels noticiaris de les
televisions, com ara mateix (per cert, qualcú em sabria donar noves
de com està a hores d'ara aquella bestialitat?)
El que volia arribar a dir, com a garrut experimentat i
observador de les misèries quotidianes: que som de l'opinió que el
jutge l'ha de fer tancar, al Sergi Xavier, aquest miserable
producte de la magror de butxaca, la incultura, la nul·la formació
humana, el desvari familiar, el xum-xum d'unes existències
extraviades. I no per la versió generalitzada que ell podria fer
més mal una altra vegada, no, que més aviat el veig acollonit, a
les compareixences televisives, malgrat la impostura d'un posat
xulesc i passat, hi ha vertadera por al fons del seus ulls, culet
ben estret va, ell. I amb motiu sobrat, ostres, que curt de gambals
ho és, sí, però als 21 anys de pasturar per dins el brut de
Barcelona, Madrid, València.., onsevulla on hi neixin bolets i
floridura urbana, s'aprenen coses com que: a part del que digui el
jutge que li toqui en sort, ell ja està sentenciat, està llest, el
faran malbé, el perjudicaran molt a la bruta a qualsevol racó... Li
malpararan els dies violentament i ell ho sap. Ara ja sols esperen
l'ocasió, l'oportunitat, el moment, el descuit, la mateixa sensació
d'impunitat que ell es pensà tenir quan va fer de gall de llavor
valent maltractant una al·lota dèbil i indefensa, molt mascle, ell.
Cal que empri els doblers que ha cobrat de les exclusives en
engatar-se, aquest pic sí, en fer «anar-se'n l'olla», com repeteix
a qui li vulgui parar esment. Perquè si arriba a ser conscient al
cent per cent de la quantitat d'«immigrants de merda» que ja
ensinistren les cadenes de moto per cercar-hi la ronyonada, podria
fer-se les feines damunt. Cal que el tanquin i romangui a cobro
molt de temps. I en sortir que emigri ben enfora. A qualsevol lloc
menys a l'Equador, per cert.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.