Allò que deia Marshall McLuhan que «el medi és el missatge» s'ha fet patent la darrera setmana amb la profusió de reaccions a l'agressió d'un noi de Santa Coloma de Cervelló a una noia d'origen equatorià. Sí, em refereixo a les ja ràncies imatges del noi etzibant una puntada de peu a la boca de la noia asseguda i espantada. Els fets, com és totalment natural, ens produeixen fàstic i rebuig, i tots esperem que l'atacador ho pagui amb el preu que la llei penal estableix per a aquest tipus d'infàmies. Però, ¿per què tant de rebombori per un fet que, si trist i repugnant, no és ni tan sols tan greu com tants d'altres que de continu assalten la nostra actualitat? La resposta és simple: les imatges. L'agressor s'ha convertit en virtut de la recepció gravada de la seva acció en el centre de totes les mirades: la televisió se l'ha pogut apropiar i fer-lo personatge del seu fulletó diari de barbaritats i estupideses. És a dir, l'actualitat i les reaccions morals depenen de la promoció del propi producte: sense el suport visual que permet indignar-nos i mostrar la nostra integritat moral en directe i per a una audiència necessitada de discursos edificants, no hi ha respostes ni demandes de justícia. No existeixes si no tens gravada la teva identitat i la pots vendre als justiciers i als moralistes de sobretaula. Durant un parell de setmanes va semblar que la mort era assumpte només d'un pobre futbolista, simplement perquè l'àngel televisiu l'havia sorprès durant l'escomesa d'un atac de cor. Morien simultàniament milers i milers de persones dins la fosca d'unes vides menys públiques, igual que cada dia els atacs i els abusos per raons xenòfobes es continuen produint sense el testimoni d'unes imatges cridaneres, però ens deixem engrapar per l'estupidesa comunal i fem dependre la nostra indignació del que manen els programadors televisius, sens dubte molt més preocupats pels nivells d'audiència que per la salut moral d'aquest poble d'ovelles. La realitat sempre ha tingut molts noms: avui, si no pots penjar-ho al Youtube, és que no t'ha passat res.
Melcior Comes, escriptor
