El debat, entre moltes altres coses, és una alternativa a la confrontació política, al titular més o menys intencionat, a la roda de premsa estratègica i a la vulgaritat superficial i embrutida que domina les converses de café. La sensació, tanmateix, és que de debat n'hi ha hagut i n'hi ha en una mesura que no arriba tan sols als mínims requerits per una ciutadania no excessivament exigent. No n'hi ha a la Mallorca actual perquè hom té la sensació d'estar transitant per una crisi profunda en el si dels partits polítics, de la societat civil i de la gestió cultural. El clima, excepte l'institucional per ventura, és generalment enrarit, dominat per la desconfiança i la desubicació. Aquesta tardor hom té la sensació que el teixit social se'n està adonant que arriba un hivern metafòric, un temps de dificultat, una conjuntura en la qual per ventura acusarem algun tipus de fred que afectarà també i molt especialment els nostres components emocionals. Si hom analitza amb cura, només a partir de les informacions i opinions de Diari de Balears sempre suggerent i d'una forma especial ahir dissabte, us n'adonau de seguida que la religió està en crisi profunda (entrevista a Guillem Feliu); que la societat civil apareix públicament agombolada en la rutina, malgrat les commemoracions i les celebracions (el GREC i Blanquerna, tampoc no són excepcions); els partits polítics, sobretot els nacionalistes, no tenen ni la cintura ni la capacitat suficient per plantar cara als reptes nous del segle XXI i transiten només pels paranys del pragmatisme inmediatista (llegiu amb detenció l'article de Joan Mir); el debat cultural intern tampoc no pareix d'allò més il·lusionant i transformador. Mallorca dóna la sensació d'estar engoixada, agobiada i farta d'ella mateixa, dubtant entre voler més i exigir més, o fer una aturada per respirar, prendre un poc d'aire fresc, regenerar l'estat d'ànim, reconduir el punt de vista i canviar aquest ritme trepidant que només ens porta a l'absurd i a observar-nos uns els altres com a adversaris en comptes de ser aliats en un projecte comú.
Pere Fullana, historiador.
