Escoltar les raons i les parles diverses
Ells eren asseguts a taula i rallaven anima-dament. Una expedició de vint menorquins que han fet un viatge turístic per Astúries i Cantàbria sopaven dissabte 13 d'octubre a un restaurant de Santander i es van endur la desagradable sorpresa de veure com els clients d'una taula veïna, al cap de pocs minuts d'haver-s'hi assegut, se n'aixecaven. El maître va posar en doina totes les seves arts diplomàtiques, però no va aconseguir que s'hi quedassin. La causa d'aquella tocata i fuga? Que no se la imaginen? Idò que no volien seure al costat de catalans. Quina vergonya que fets com aquest passin a l'Espanya constitucional en ple segle XXI! És possible que açò sigui el resultat devastador de tantes campanyes de contingut xenòfob i racista contra tots aquells que no s'inclouen dins el sac dels españoles bien nacidos perquè no accepten de viure subordinats. Cantin papers i mentin barbes! Les d'en Rajoy, per exemple, que diu defensar la igualtat de tots els espanyols. Encara que ell es refereix a «los españoles de bien», o sigui els qui pensen com ell. Uns quants milions, però, ens n'hem d'excloure. De res no podien haver valgut les protestes dels menorquins: «...Que nosotros no somos catalanes, pero; sino de Menorca». Res; torra-li faves! Aquells individus havien sentit que xerraven «en polaco» i ja és sabut que els Països Catalans són la Gran Polònia. Fora bromes: la nació dels catalans queda perfectament identificada per la nostra llengua. Com sol ser sempre. Parlaven català; doncs, a fer-se'n enfora, que són la pesta bubònica! Val dir que a tot arreu, aquí també, podem trobar energúmens, gent intolerant i carregada com ases amb un feix de prejudicis i manies. I d'aquest fet no es pot inferir que a Cantàbria tothom sigui aixuixí. Hem de creure, ben al contrari, que es deu tractar d'una excepció. (A la ciutat de Santander tenen encara en plaça pública una estàtua eqüestre de Franco, la qual cosa deu voler dir també qualque cosa, emperò). El cert és que malauradament sentim a contar casos d'actituds semblants o, qui més qui menys, en té agres experiències: un taxista a Sevilla, un policia nacional al port, un guàrdia civil a Palma, un cambrer a una terrassa de València, o a un bar de León, a Madrid, a Salamanca... Aquests dies els mitjans d'opinió s'han referit força al programa Tengo una pregunta para usted de TVE, on es van poder veure més d'una situació lamentable d'aquesta intolerància catalanòfoba. Arrel d'aquests fets, he sentit qualque comentari considerant que la culpa és dels catalans, que no han sabut presentar una cara més cordial i amable. Malcarats i antipàtics, vam-ell-ara si no...! El problema, doncs, no són els qui se'n van del redol on es parla una llengua que els és insuportable. El problema de l'agressió externa "ho diré empenyorant paraules d'un article magistral de Salvador Cardús («Perquè ens entenguin», 19/10)" «no s'expressa a través d'un grup de vint-i-cinc persones anònimes, sinó a través de poderoses empreses de comunicació, concessions públiques de mitjans de comunicació audiovisuals, cadenes de ràdio de la Conferència Episcopal Espanyola...»
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.