Francament impossible no reconèixer greus contradiccions entre el personatge, l'expresident nord-americà Al Gore, i el seu missatge, l'acció destructiva de l'home amenaça la pervivència del planeta Terra almanco així com ara el coneixem. Si començam per recordar que quan era a la Cas Blanca no signà el Protocol de Kioto i acabam pel seu indiscriminat ús de jets privats, tot ell és una despesa inútil d'energia i un negoci suculent i ben organitzat. Però el missatge del seu discurs prefabricat és, sense entrar en detalls, prou important com per fer-nos oblidar qui el diu. Els principals departaments científics fa temps que activaren els senyals d'alarma i qüestions com la disminució dels gels polars no permeten massa dubtes ni al cosí del senyor Rajoy. Probablement desconeixem la intenció última del mediàtic abanderat contra el canvi climàtic: si ho fa per pura convicció, per vivor a l'hora de trobar nínxols de negoci o per revenja cap a l'actual president Bush i tot el que ell representa. Seria important saber-ho però no determinant per prendre seriosament un missatge que ell només ha fet rendible i popular.
Que fins i tot els mandataris actuals del seu país reconeguin el problema fa més ridícula la pixada fora de test del senyor Rajoy, candidat a presidir el govern d'Espanya. Clar que amb aquesta sortida del botador ha aconseguit situar el debat en l'esperpèntica opinió i allunyar el focus d'interès de la defensa acarnissada que la seva companya, la senyora Aguirre, va fer del locutor radiofònic que demana l'abdicació del rei Joan Carles. Jo ja no entenc l'estratègia del PP que en una mà expedeix certificats de monarquisme i amb l'altre defensa a qui ataca al monarca. Bé, ni jo ni cap dels portaveus que ahir, en el Parlament, hagueren del recordar al grup Popular la inconsistència del seu discurs sobre les amenaces que pateix la monarquia. Que quatre adolescents cremin una foto reial és, als ulls dels peperos, una afronta perillosa per la pervivència de la monarquia parlamentària. La mateixa monarquia que el locutor del segon programa radiofònic més escoltat d'Espanya qüestiona i menysprea en la figura de l'actual rei i cap membre del PP ho denuncia. Potser, predicador radiofònic i PP, creuen que fer molt renou és suficient per tenir raó o per a que els altres no raonin. Ahir es demostrà que no, que des de les diferents ideologies que abasten l'arc parlamentari des del centredreta nacionalista d'UM al republicanisme d'ERC, tot passant per socialistes i pels nacionalistes d'esquerra del PSM, tots utilitzen la raó per no veure els motius per a tants crits. Els càntirs com més buits més renou fan, tal com amollà el senyor Diéguez, i al PP se'l veu buit d'idees, una vegada se'ls ha acabat la utilització del terrorisme per a fer oposició. La monarquia no perilla per culpa dels republicans i alguns d'ells, com el senyor Riudavets, hagué de recordar al portaveu popular, senyor Huguet, que fa menys de mig any que tots els presents a la sala havien jurat, de cor o per imperatiu legal, una fidelitat al Rei que no cal renovar perquè ningú no l'ha qüestionada. Amb paraules del portaveu d'UM, senyor Vicens: convendria que no ens importin ni crispació ni falsos debats.
