Ja ho saben de sobra. Tots els incrèduls ho han pogut comprovar
amb els propis ulls: el metro, si hem de fer cas a allò que diuen
els pepers (i també alguns papers), no funciona per culpa d'una
maleïda i misèrrima gotera. I, segurament no tornarà funcionar,
pensen els mateixos subjectes, fins que algun compositor
filantròpic, suposadament d'esquerres, no hagi composat el nou
preludi de la gota d'aigua, en versió sor Tomasseta on sou, per tal
que n'Estarás i na Cirer puguin inocular-se un simulacre de bolero
esperpèntic o facin un poc de Juli amb la cinta que varen tallar el
dia de la inauguració de les faraòniques cataractes del ni ara (ni
mai funcionarà). Però com que en aquesta terra plou poc, almenys
així està estadísticament comprovat, resulta que hauran de passar
molts de mesos car la inspiració del mercenari progressista és
parca i eixuta. I tendrem la inversió aturada, els trens a les
andanes i els passatgers, que ja havien pres l'hàbit d'anar a
cercar caragols pel Campus, sense saber on han d'anar a fer l'ou
els dies que haurà fet una mica de cama d'aranya. Qualsevol versió
que s'allunyi d'aquesta veritat «mabelrevelada» és, com deia
aquell, una conspiració judeomaçònica internacional. I tot per una
maleïda gotera que amb un ribell estaria solucionada.
També si feim cas als esforços pepers, no és la qüestió de com
planejaren, executaren i acabaren el metro, amb aixecament inclòs
del parc de les Estacions, quan encara feia olor de coca del dia
que l'inauguraren per primera vegada, la cosa que més preocupa els
ciutadans de les Illes Balears. No, ells, com a bons servidors que
són d'aquest sofrit poble, sotmès a impertinents goteres i altres
subtileses metereològiques que no fan el pes d'una palla, com a
bons servidors d'aquest poble tenen una preocupació immensa que és
alhora la preocupació del poble. Aquest neguit, aquest corcó que
els rosega, que els dóna mal viure, que els entruita les nits de
somnis truculents no és altre que la llengua que s'utilitza a IB3.
Ara, pobrets, que santa Llúcia els conservi la vista, sant Nicolau
del caliu, la fortalesa del piu, i santa Bibiana, la humitat de
l'herba-sana, idò ara, se n'han temut que a IB3 parlen una varietat
lingüística que no és la seva, vull dir que no parlen, en els
períodes de màxima audiència, en castellà. I, en conseqüència,
comencen a donar murga amb no sé què de les modalitats. Tanmateix,
per molta tinta que hi vessem, són més caparruts que porcells de
mamella i es fan més el tosquet que un tros de marès corcat. No els
farem entrar en raó, per molta pedagogia que hi posem uns i altres.
Quan són cromosomàticament barruts, ho són en tota la seva
granítica intensitat, i per tant, en comptes de fer pedagogia allò
que hauríem de fer, com a mínim ens esbravaríem una mica, seria
insultar-los de cap a peus, d'una manera forta, incisiva, punyent
com una corona d'espines. Insultar-los a llenderada plena, fins que
la boca ens fes oi de tant de proferir-los maldats.
Però som com el poeta, escèptics, carregats de sornegueria,
sabem que el llot no adoba res, cria mosquits i adoba febres (Pere
Quart, dixit), i a més estam provist d'una caparrudesa arcàdica,
com si fos la de la vaca cega maragalliana que topa de morro en
l'esmolada pica i recula afrontada, però hi torna. I nosaltres
també hi tornam, amb l'esperança que algun dia, ni que fossin sant
paus errats de comptes, caiguin del cavall i s'adonin de l'error
que professen i pregonen. I els deim i els demanam per què no es
queixaven, també a degotís, que les pelis en castellà que ells
posaven, no respectassin les modalitats del castellà, que també en
té, tan variades i riques com les del català, sí, perquè aquí hi
viuen andalusos i extremenys i resulta que les pelis estaven totes
dites en castellà estàndard, com si fos de Valladolid o Burgos, i
pobrets, els andalusos o els extremenys, no es mereixen això, que
els facin tan poca cosa, que a més a més que han vengut aquí, a ser
carn de canó baratera, no els vulguin respectar la seva modalitat
lingüística i no puguin esplaiar-se amb IB3 sentint com en Rambo
parla un andalús ben salat, o «zalat», com prefereixin.
I també tan equànimes com són i tan rajoians (això d'oians, que
etimològicament ve de fer oi, els escau molt bé), i seguint aquell
dictat que tots hem de ser iguals, convendria, per no ferir
susceptibilitats de murcians, extremenys, andalusos i «sudaques» en
general, ara que els faran espanyols només que tenguin una molècula
sanguínia originària de les espanyes, bé idò convendria que per
respecte a tots aquests entrassin una proposició de llei al Congrés
del Diputats, que fos defensada pel mateix Rajoy, i que digués que
la televisió pública en castellà ha de tenir presents, en les seves
locucions, totes les modalitats del castellà, perquè pobretes, sinó
desapareixeran i serà una gran desgràcia, com dirien ells, per a
Dios i per a Espanya.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.