La gotera i el degotís

També si feim cas als esforços pepers, no és la qüestió de com planejaren, executaren i acabaren el metro, amb aixecament inclòs del parc de les Estacions, quan encara feia olor de coca del dia que l'inauguraren per primera vegada, la cosa que més preocupa els ciutadans de les Illes Balears. No, ells, com a bons servidors que són d'aquest sofrit poble, sotmès a impertinents goteres i altres subtileses metereològiques que no fan el pes d'una palla, com a bons servidors d'aquest poble tenen una preocupació immensa que és alhora la preocupació del poble. Aquest neguit, aquest corcó que els rosega, que els dóna mal viure, que els entruita les nits de somnis truculents no és altre que la llengua que s'utilitza a IB3. Ara, pobrets, que santa Llúcia els conservi la vista, sant Nicolau del caliu, la fortalesa del piu, i santa Bibiana, la humitat de l'herba-sana, idò ara, se n'han temut que a IB3 parlen una varietat lingüística que no és la seva, vull dir que no parlen, en els períodes de màxima audiència, en castellà. I, en conseqüència, comencen a donar murga amb no sé què de les modalitats. Tanmateix, per molta tinta que hi vessem, són més caparruts que porcells de mamella i es fan més el tosquet que un tros de marès corcat. No els farem entrar en raó, per molta pedagogia que hi posem uns i altres. Quan són cromosomàticament barruts, ho són en tota la seva granítica intensitat, i per tant, en comptes de fer pedagogia allò que hauríem de fer, com a mínim ens esbravaríem una mica, seria insultar-los de cap a peus, d'una manera forta, incisiva, punyent com una corona d'espines. Insultar-los a llenderada plena, fins que la boca ens fes oi de tant de proferir-los maldats.

Però som com el poeta, escèptics, carregats de sornegueria, sabem que el llot no adoba res, cria mosquits i adoba febres (Pere Quart, dixit), i a més estam provist d'una caparrudesa arcàdica, com si fos la de la vaca cega maragalliana que topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada, però hi torna. I nosaltres també hi tornam, amb l'esperança que algun dia, ni que fossin sant paus errats de comptes, caiguin del cavall i s'adonin de l'error que professen i pregonen. I els deim i els demanam per què no es queixaven, també a degotís, que les pelis en castellà que ells posaven, no respectassin les modalitats del castellà, que també en té, tan variades i riques com les del català, sí, perquè aquí hi viuen andalusos i extremenys i resulta que les pelis estaven totes dites en castellà estàndard, com si fos de Valladolid o Burgos, i pobrets, els andalusos o els extremenys, no es mereixen això, que els facin tan poca cosa, que a més a més que han vengut aquí, a ser carn de canó baratera, no els vulguin respectar la seva modalitat lingüística i no puguin esplaiar-se amb IB3 sentint com en Rambo parla un andalús ben salat, o «zalat», com prefereixin.

I també tan equànimes com són i tan rajoians (això d'oians, que etimològicament ve de fer oi, els escau molt bé), i seguint aquell dictat que tots hem de ser iguals, convendria, per no ferir susceptibilitats de murcians, extremenys, andalusos i «sudaques» en general, ara que els faran espanyols només que tenguin una molècula sanguínia originària de les espanyes, bé idò convendria que per respecte a tots aquests entrassin una proposició de llei al Congrés del Diputats, que fos defensada pel mateix Rajoy, i que digués que la televisió pública en castellà ha de tenir presents, en les seves locucions, totes les modalitats del castellà, perquè pobretes, sinó desapareixeran i serà una gran desgràcia, com dirien ells, per a Dios i per a Espanya.