Una de les darreres tribus amazòniques "supòs que és prudent no dir-ne el nom, que d'altra banda no record" inverteixen una part del seu escàs poder en establir normes que regeixen les relacions amb la resta del món. Per una d'aquestes normes, els caps de la tribu s'atribueixen el dret a controlar la formació de la seva imatge a l'exterior fins on això és possible. Per exemple, miren que no surti del territori cap material gràfic que no s'ajusti, al seu parer, a la realitat de la vida tribal. Ells, per la seva banda, en proporcionen als curiosos, és a dir, tenen la pròpia versió oficial, han construït la imatge d'ells mateixos que voldrien compartir amb la resta del món.

Així, en fred, des de l'opulència informativa de la nostra societat, el rigor de la tribu té una traducció immediata: censura. La tribu en qüestió, d'altra banda, no fa més que aplicar tècniques i tàctiques emprades en les societats industrials, tant pels governs com per les grans corporacions, i fins en els països més necessitats. És clar que, en els països que gaudeixen d'un desenvolupament acceptable de les llibertats, les societats tenen eines per superar els obstacles de la màscara oficial i acostar-se a allò que precipitadament en diríem veritat. Als països on no s'ha assolit ni l'acceptació teòrica de les llibertats elementals, provar d'obtenir la informació adient per bastir una imatge real de la situació pot costar la vida "per començar.

Així que, sempre que servidor torn pensar en la indefensa tribu amazònica, la seva pretensió naïf de controlar la imatge a l'exterior em sembla cada vegada més comprensible "i entendridora. Amb tots els desavantatges del món "la fatal endogàmia ideològica, sobretot", el sistema revela la voluntat de controlar la memòria de la tribu contra les distorsions de la mirada exterior. Si més no, els membres de la tribu, assetjats per la curiositat no gens innocent de National Geographic, han decidit participar en l'elaboració dels documents que testimoniaran en el futur el seu pas per la història. En aquesta voluntat hi trobareu vestigis d'un orgull tribal que inspiren respecte.Altra cosa seria que no es tractàs d'una causa irrecuperable, irremeiablement perduda. De fet, som indulgents amb la tribu com ho som amb els capricis de les agonies. Al final ens en formarem la imatge d'uns salvatges condemnats a no entendre que no estaven convidats a la bacanal globalitzant.