Aquests dies s'ha fet pública una notícia que demostra que uns són molt vius i que uns altres som molt innocents.A la finca de s'Avall, propietat de la família March, el Ministeri de Defensa ha subhastat una bateria de costa que ocupa més de 32.000 metres quadrats. El beneficiari ha estat Mathias Kühn i el preu inicial de la puja va ser sis-cents mil euros.El tema és molt greu per diversos motius. D'una banda, mentre el Govern de les Illes Balears intenta comprar terrenys per protegir-los, l'Estat els ven al millor postor. És això normal? És que no pot existir cap coordinació entre el Ministeri de Defensa "que sembla un autèntic regne de taifes" i les administracions autonòmiques o locals?

El tema, però, és encara més greu. Allò que ven el Ministeri de Defensa ja és nostre!! És a dir, el Ministeri compra uns terrenys amb els nostres imposts i, quan no els ha de menester, els ven a particulars o a altres administracions, per la qual cosa els pagam dues vegades. Quina lògica té aquesta manera d'actuar? La d'aconseguir ingressos encara que sigui amb dobles imposicions?

No em diran que tot plegat no sembla una autèntica presa de pèl. Aquesta pràctica ja ens va fer molt de mal quan es va subhastar el quarter de Cap Enderrocat, quan no s'ha previst el nou hospital de referència a la Base General Asensio perquè era molt car, quan hem de negociar i comprar una part dels quarters de Son Busquets per tal de fer habitatges de protecció oficial, etc.

Que ens prenguin els duros està malament, però que, a més, ens els vulguin prendre dues vegades ja és pensar-se que som ben innocents. I, la veritat, ho som, ben innocents, perquè ja veuen que el Ministeri continua amb la seva manera de fer i nosaltres continuam pagant.