(Les cartes que precedeixen la que publicam avui varen aparèixer a Diari de Balears els dies, 9, 11, 16, 19, 23, 26 i 28 de setembre i 2, 7 i 13 d'octubre).
DEVUITENA REFLEXIÓ: El cas d'Alabama és un bon referent!
Alabama és un referent en la lluita a favor dels drets civils. Una
lluita carregada d'obstacles, però guanyada gràcies a la tenacitat
i a la resistència incansable. Un símbol lligat, sobretot, a dues
persones: Martin Luther King i Malcolm X, amb estils diferents,
però qualificats igualment de radicals extremistes. Ambdós varen
confluir en un objectiu comú: exigir el respecte dels drets humans
i la igualtat entre les persones, sense consideracions de sexe,
ètnia, religió, llengua... El seu èxit rau a haver esvaït la por
dels negres, presos de la patologia dels esclaus, incapaços de
revoltar-se contra els abusos i vindicar els drets humans més
elementals. King encapçalà un moviment a Birmingham, Alabama
(l'estat més racista del sud), que va permetre obtenir el cens pels
votants negres, acabar amb la segregació i aconseguir l'accés a
qualsevol escola i allotjament. Quan King va ser detingut (del 12
al 19 d'abril de 1963) va escriure la famosa Carta des de la presó,
en resposta als jutges jueus i als eclesiàstics cristians que deien
que s'havia de complir la llei vigent, la qual impedia la igualtat
dels negres. King va respondre allò que ara diuen els bascos i que
passa d'hora que diguem els catalans: els drets dels ciutadans no
han d'esperar lleis i, molt menys encara, si aquestes lleis són
discriminatòries, perquè les lleis injustes no s'han de respectar,
sinó profanar! El conflicte estava cantat. King va cridar a la
concentració pacífica. Les dues primeres setmanes només hi acudiren
els seus íntims. Dia 7 de maig, prop de tres mil manifestants varen
ser dispersats amb porres per la Policia. Hi va haver detencions.
King denuncià al món l'agressió que patien i la complicitat de
l'FBI amb el Ku Klux Klan. Dia 28 d'agost va convocar una protesta
a Washington, davant l'estàtua de Lincoln, on s'hi concentraren
gairebé dues-centes mil persones, una xifra ridícula atenent la
potencial assistència. Allà King va pronunciar un dels discursos
més famosos del segle vint: «I have a dream». El fort impacte del
seu somni, va forçar el president Kennedy a negociar. Ja no hi
hauria marxa enrere, malgrat les maniobres del director de l'FBI,
J. Edgar Hoover, que seguia els moviments de King i enregistrava
les converses. Encara l'any següent, King va ser detingut de nou en
exigir ser atès a un restaurant exclusiu per blancs a Florida.
Després de publicar «Why we can't wait» (Perquè no podem esperar),
li va ser concedit el premi Nobel de la Pau, l'import del qual va
anar tot a patrocinar noves accions. La seva família vivia a
Atlanta, però King va decidir anar a Selma (Alabama), on l'actitud
del governador era clarament permissiva amb els abusos policials
(us sona, senyor Socias?) i on encara s'impedia el vot dels negres.
El 7 de març de 1965, poc més de cinc-centes persones, encapçalades
per King es manifestaren sense permís. La televisió de tot el món
va mostrar l'actuació de la Policia dispersant els concentrats amb
gas lacrimogen. Aquell dia, conegut com el Bloody Sunday, va ser
determinant. El governador va caure. D'aquells fets va néixer el
lema que presidiria totes les accions reivindicatives dels negres:
Black Power! Finalment, el president Lyndon Johnson signà l'acta
del Dret de Vot dels afroamericans. Un discurs menys conegut de
King, però que és un referent clarificador de la situació actual
que patim, és The American Dream, pronunciat el juliol de 1965, on
recorda que el primer somni americà, 180 anys abans, havia estat no
dependre del Regne Unit, ni d'un rei, sinó ser una nació lliure,
sense estar subordinats a unes terres situades més enllà del mar.
Aquell somni s'havia fet realitat, però calia continuar somiant.
Assolida la independència, el nou somni era que tots els homes
havien de tenir els mateixos drets com a ciutadans d'aquella nació
lliure. L'abril de 1967, un any abans de ser assassinat, va fer el
discurs «Three dimensions of a complete life», on explicava que els
negres, per assolir les dimensions d'una vida completa,
necessitaven ser lliures i respectats! (Continuarà si el director
d'aquest diari m'ho permet).
Bartomeu Mestre i
Sureda, autor de «La identitat reeixida».
