La Fira del Llibre de Frankfurt "la Fira més important del món dedicada a la indústria editorial" presenta, en la seua edició d'enguany, com a convidada d'honor, la cultura catalana. L'Institut Ramon Llull, per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes, ha tengut una tasca considerable al seu davant: la d'organitzar una presència digna de la literatura catalana, com a convidada d'honor, en aquesta Fira del Llibre. L'any passat la convidada d'honor va ser l'Índia. L'any que ve serà Turquia. Els Països Catalans no hi són convidats com a nació, perquè encara no tenim estat propi, i, per tant, hi hem estat convidats en els termes de «cultura» (és a dir, de manifestació pròpia, diferenciada, a través de la llengua catalana).
El lema sota el qual la cultura catalana és presenta a la Fira del Llibre de Frankfurt és «singular i universal». Singular perquè representa la manifestació col·lectiva d'una entitat compartida (entre les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya, Andorra, la Franja de Ponent, el País Valencià i l'Alguer), i universal perquè no té vocació regional ni provinciana, sinó vocació de ser present al món amb tota normalitat i sense intermediaris. Com som en aquesta magnífica Fira editorial.
Que pertot arreu, al palau de fires i congressos de Frankfurt, dins la Fira del Llibre més important del món, hi hagi rètols fent referència a la literatura catalana, plafons anunciant actes al voltant de la nostra llengua i de la nostra cultura, pantalles indicant taules rodones i conferències sobre les lletres catalanes, ens dóna una dimensió nova, d'un abast que ara mateix difícilment podem sospitar. També ens dóna aquest abast, almenys dins Alemanya, el fet que durant els darrers dos anys s'hagin publicat més de trenta assaigs intentant explicar la realitat dels Països Catalans al públic alemany. Jo mateix, si se'm permet la immodèstia, hi he contribuït amb un d'aquests assaigs, i amb la participació en diversos actes organitzats pels amics editors i universitaris tant del land de Hesse com del conjunt d'Alemanya. Aquí ens podem explicar sense censura, sense pressió mediàtica adversa, sense l'espasa de Damocles de la immediatesa política. Personalment, m'hi sent especialment bé, i crec que la nostra tasca amb vista a l'exterior resulta especialment important.
D'aquesta Fira, n'hauríem d'aconseguir, a més d'un coneixement molt més ampli de la realitat cultural, lingüística i nacional dels Països Catalans a Europa i al món, una bona pila de traduccions de llibres catalans a d'altres llengües. Em va agradar molt veure la primera edició de la traducció de La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda a l'alemany, de la mateixa manera que trob bàsic que autors com Quim Monzó, Jaume Cabré, Isabel Clara Simó, Maria-Mercè Marsal, Josep Piera, Miquel Àngel Riera, i tants i tants d'altres surtin en anglès, en francès, en alemany, en italià, a Europa i al món. A partir de Frankfurt, la literatura catalana ha de gaudir d'una embranzida nova en l'edició mundial, i ha de fer el pas decisiu perquè els nostres autors siguin traduïts amb tota normalitat, amb tota habitualitat, a les diferents llengües de comunicació internacional. Així, contribuirem a fer que, efectivament, la cultura catalana sigui, a més de singular, universal. En tenim vocació, ja ho he dit abans. Volem ser al món directament, sense intermediaris. La nostra participació en aquesta Fira de Frankfurt n'és una bona mostra. Feim bons productes culturals, tenim autors destacats, publicam bones obres ... i just ens falta el punt de ser arreu amb normalitat. Si tenguéssim un estat propi tot això ens vendria donat. Com vendria donat el fet que hauríem tengut algun Nobel de literatura (ho hauria estat Guimerà, si la diplomàcia espanyola no ho hagués impedit; probablement ho hauria estat algun autor com Jesús Moncada, o ho podria ser Porcel o el mateix Monzó, si no tenguéssim «adversaris interiors» que s'estimarien més que el Nobel de literatura quedàs desert que no que se l'emportàs un ciutadà espanyol que escrivís en català).
Interactivament, ens ho hem de treballar tot plegat. I, mentrestant, podem anar recollint els fruits d'una cultura que és aproximadament normal, que es vol normal i que es veu com a normal. Comparable, en qualsevol cas, a cultures d'unes dimensions similars a la nostra.
