Acusau-nos d'estar aferrats a les cadires, si voleu: us reconeixerem que des de divendres passat les trobam més incòmodes. Acusau-nos de no tenir principis, si us agrada aquest recurs fàcil, i us respondrem que res no ens preocupa més que ser fidels als nostres compromisos, i, també, que l'ètica dels principis necessita el complement de l'ètica de les conseqüències.
Però no ens acuseu de no donar la cara. Abans de divendres, divendres mateix i després de divendres, ens hem manifestat tots: en Biel, n'Eberhard, na Nanda, en Joan, na Fina, l'altre Biel, en Toni, jo mateix. Per si hi havia dubtes, jo hi torn. Divendres passat els del Bloc no teníem el cor xapat: el teníem, tot ell, atacat d'un infart de frustració i de desencís. Cap ambigüitat: hem mantingut la mateixa posició, abans i després de les eleccions, i la mantenim abans i després de la decisió. Son Espases és la pitjor ubicació per al nou hospital de referència. Ho és per motius que tenen a veure amb la configuració urbana de Palma, amb la informació privilegiada que circula als sopars, amb les dificultats d'accés, amb la protecció de l'entorn de La Real. I ho és sobretot pel valor que havia adquirit com a emblema dels que surten al carrer a cridar que qui estima Mallorca no la destrueix.
Al president Antich, a qui retreiem la manca de visió política del que significa Son Espases, li hem d'agrair la lleialtat de deixar meridianament clar que el Bloc no comparteix la decisió ni en participa. Així i tot, la previsible esquerra que es flagel·la ha sortit en tromba a mossegar els que no sols no hem compartit la decisió sinó que hem dedicat hores i hores a oposar-nos-hi. Convé recordar l'obvietat: a qui s'han de demanar explicacions i certificats de coherència és als que han canviat de parer, no als que ens hem mantingut allà on érem.
El Bloc ha de justificar la seva permanència al Govern? El Bloc ha d'escoltar i tenir en compte totes les opinions: totes tenen una considerable càrrega d'arguments i de motius. Al Bloc, per si algú en dubtava, ningú no pensa que la presència al govern s'ha de mantenir a qualsevol preu. El factor decisiu a l'hora de prendre una decisió difícil sempre és el mateix: el Bloc ha de fer el que respongui més al que espera d'ell el conjunt de la gent que hi confia com a factor de canvi. El Bloc deu obediència a milers de persones que volen més protecció de territori, més defensa de la llengua, més democràcia i més justícia social, i que el tenen com a referent polític: si el Bloc és més útil a aquesta gent, i respon més al que aquesta gent espera, ocupant seients del Consell de Govern, és allà on ha d'estar. I si és més útil fora del govern, doncs fora, només faltaria.
El passat mes de maig les urnes varen dictaminar que feia falta canvi. I, en una terra en què la qüestió territorial se situa al cor del debat polític i social, el canvi només pot voler dir canvi de política territorial. El disgust de divendres passat fa urgent tenir bones notícies en aquest terreny. Les necessita el Bloc, però sobretot les necessiten Mallorca i les Illes Balears. Ens hi afanyarem, segur, i posam les cadires al servei d'aquest objectiu. Ara bé: si en lloc d'arribar les alegries s'acumulen les frustracions, la situació esdevindrà de sostenibilitat més que problemàtica. Per a la presència del Bloc al govern, per descomptat, però també per al nostre futur com a país del qual en puguem estar orgullosos.
