El Govern de Francesc Antich compleix cent dies. De les valoracions crítiques que se senten, la principal és la manca de «coses» fetes. Segons aquesta idea, l'Executiu, degut a la difícil cohabitació entre tots els partits, seria incapaç de fer coses excepte «aturar», «anul·lar» o «criminalitzar» les que el PP va fer o començar i que, en conseqüència, és un govern que no ha aprovat cap llei. Obliden els que així pensen que el govern anterior, de Jaume Matas, va prendre possessió els primers dies de juliol de 2003 i la primera llei que va perpetrar va ser la de 22 d'octubre de derogació de l'ecotaxa. A vegades, en fi, convé tenir una mínima memòria per comparar l'actuació, o falta de la qual, entre governs en un termini igual. I quant a anuncis, doncs tampoc en sovintejaren gaire aleshores. Essent governs diferents tenen prioritats diferents i no se poden comparar les intencions respectives. En qualsevol cas és injust dir que no «fa res», perquè tampoc el de la fúria de fer va fer res en cent dies.
El govern Antich, per altra costat, destil·la quelcom molt interessant, tot i que és difícil veure-ho i que, per suposat, sempre serà negat, en públic. Se tracta d'un executiu molt ben traçat en els seus elements fonamentals per tal d'assegurar que en el cas que alguna peça grinyoli no afecti l'estabilitat presidencial. Que és la principal basa. Això és molt important i es deu al total acord al respecte entre PSOE i UM. Sense la implicació d'UM al Govern, Consell i Ajuntament de Palma, el pacte seria sempre molt més feble del que és, tal i com va ser el de 1999-2003. En canvi, el d'ara és un acord molt més sòlid i projecta la solidesa allà on pertoca: a les respectives presidències institucionals i, pel cas del Govern, en Antich. L'exemple de com se tradueix aquesta enginyeria l'hem poguda copsar amb Son Espases. Antich mai no hagués pogut prendre la decisió que ha pres si les condicions fossin les de 1999. Ara sí. I res no ha passat. Possiblement aquesta característica del Govern s'anirà notant molt més així com avanci la legislatura.
La tercera consideració a fer sobre els cent dies de govern Antich, i relacionada directament amb la segona, és que si bé té els suports de molts partits, el cert és que la majoria no tenen una capacitat de bloqueig o d'erosió certa sobre la presidència, com sí va passar entre 1999 i 2003 quan les divergències expressades "o a vegades sordes" entre PSOE-PSM i PSOE-Verds d'Eivissa crearen importants disfuncions. Ara el Bloc i les demés forces minoritàries de Menorca i d'Eivissa pareixen molt més "novament, Son Espases ho mostra" dòcils que no abans. Probablement perquè són molt més madurs els seus dirigents però també perquè Antich és molt més sòlid.
La quarta consideració a fer és que si bé el govern Antich té alguns departaments bastant més febles que d'altres, el pesos pesants, els que duen el gruix de la responsabilitat de l'èxit o fracàs, estan en línia directa amb el Madrid socialista. Són, a més d'Antich, sobretot la portaveu, Margarita Nájera, i el conseller de Presidència, Albert Moragues. N'hi ha que pensen que aquest dos són la corretja de transmissió de Madrid. Per ventura és una idea exagerada. Però quelcom hi deu haver. Estam davant del govern balear més arrenglerat amb el govern nacional que mai no ha existit. Perquè, lògicament, el central és del PSOE, una homogeneïtat que mai no s'havia produït excepte els mesos que anaren entre 2003 i març de 2004, però és que aleshores no se notà tant la sintonia entre Palma i Madrid com ara. Si no hi ha canvi de govern nacional després de les eleccions de març encara se notarà molt més, i per ventura això serà el més rellevant del govern regional el qual, gràcies a aquesta característica, podria segellar una legislatura excel·lent. Sobretot per als interessos particulars de les dues forces que en són el bessó i que han fet el disseny del govern per a profit propi.
