El Govern de Francesc Antich compleix cent dies. De les
valoracions crítiques que se senten, la principal és la manca de
«coses» fetes. Segons aquesta idea, l'Executiu, degut a la difícil
cohabitació entre tots els partits, seria incapaç de fer coses
excepte «aturar», «anul·lar» o «criminalitzar» les que el PP va fer
o començar i que, en conseqüència, és un govern que no ha aprovat
cap llei. Obliden els que així pensen que el govern anterior, de
Jaume Matas, va prendre possessió els primers dies de juliol de
2003 i la primera llei que va perpetrar va ser la de 22 d'octubre
de derogació de l'ecotaxa. A vegades, en fi, convé tenir una mínima
memòria per comparar l'actuació, o falta de la qual, entre governs
en un termini igual. I quant a anuncis, doncs tampoc en
sovintejaren gaire aleshores. Essent governs diferents tenen
prioritats diferents i no se poden comparar les intencions
respectives. En qualsevol cas és injust dir que no «fa res», perquè
tampoc el de la fúria de fer va fer res en cent dies.
El govern Antich, per altra costat, destil·la quelcom molt
interessant, tot i que és difícil veure-ho i que, per suposat,
sempre serà negat, en públic. Se tracta d'un executiu molt ben
traçat en els seus elements fonamentals per tal d'assegurar que en
el cas que alguna peça grinyoli no afecti l'estabilitat
presidencial. Que és la principal basa. Això és molt important i es
deu al total acord al respecte entre PSOE i UM. Sense la implicació
d'UM al Govern, Consell i Ajuntament de Palma, el pacte seria
sempre molt més feble del que és, tal i com va ser el de 1999-2003.
En canvi, el d'ara és un acord molt més sòlid i projecta la
solidesa allà on pertoca: a les respectives presidències
institucionals i, pel cas del Govern, en Antich. L'exemple de com
se tradueix aquesta enginyeria l'hem poguda copsar amb Son Espases.
Antich mai no hagués pogut prendre la decisió que ha pres si les
condicions fossin les de 1999. Ara sí. I res no ha passat.
Possiblement aquesta característica del Govern s'anirà notant molt
més així com avanci la legislatura.
La tercera consideració a fer sobre els cent dies de govern
Antich, i relacionada directament amb la segona, és que si bé té
els suports de molts partits, el cert és que la majoria no tenen
una capacitat de bloqueig o d'erosió certa sobre la presidència,
com sí va passar entre 1999 i 2003 quan les divergències
expressades "o a vegades sordes" entre PSOE-PSM i PSOE-Verds
d'Eivissa crearen importants disfuncions. Ara el Bloc i les demés
forces minoritàries de Menorca i d'Eivissa pareixen molt més
"novament, Son Espases ho mostra" dòcils que no abans. Probablement
perquè són molt més madurs els seus dirigents però també perquè
Antich és molt més sòlid.
La quarta consideració a fer és que si bé el govern Antich té
alguns departaments bastant més febles que d'altres, el pesos
pesants, els que duen el gruix de la responsabilitat de l'èxit o
fracàs, estan en línia directa amb el Madrid socialista. Són, a més
d'Antich, sobretot la portaveu, Margarita Nájera, i el conseller de
Presidència, Albert Moragues. N'hi ha que pensen que aquest dos són
la corretja de transmissió de Madrid. Per ventura és una idea
exagerada. Però quelcom hi deu haver. Estam davant del govern
balear més arrenglerat amb el govern nacional que mai no ha
existit. Perquè, lògicament, el central és del PSOE, una
homogeneïtat que mai no s'havia produït excepte els mesos que
anaren entre 2003 i març de 2004, però és que aleshores no se notà
tant la sintonia entre Palma i Madrid com ara. Si no hi ha canvi de
govern nacional després de les eleccions de març encara se notarà
molt més, i per ventura això serà el més rellevant del govern
regional el qual, gràcies a aquesta característica, podria segellar
una legislatura excel·lent. Sobretot per als interessos particulars
de les dues forces que en són el bessó i que han fet el disseny del
govern per a profit propi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.