Institucions, editors, autors i dinamitza-dors cultu-rals del país aquests dies viuen amb l'objectiu únic de fer-se notar, de cridar l'atenció en el gran mercat del llibre. Segur que ho aconseguiran i és indubtable que ha valgut molt la pena la inversió i l'esforç dels darrers anys perquè la cultura catalana tingui aquell reconeixement internacional que es mereix. Una vàlua que només li neguen aquells que n'estan gelosos o acomplexats. Desconec l'impacte que finalment tindrà aquest macroesdeveniment, tant pel nombre de participants com pel volum d'obra que s'hi exposarà; no tinc elements d'anàlisi suficient per ponderar el causa-efecte d'aquest tipus de mostres per a un producte cultural com el nostre, tan potent des del punt de vista simbòlic i tan difícil d'encaixar en els mercats globals, dominats per les llengües de llarg recorregut. La feina sembla que s'ha fet bé. Ho hem pogut seguir en els mitjans de comunicació rigorosos, amb aportacions sobre la cultura catalana francament respectables i oferint-se perquè aquesta cultura obtingui aquells resultats i aquells objectius que es proposà des de bon començament. Fins i tot a les Illes Balears el tema no s'ha duit malament del tot, s'ha fet allò que s'havia de fer des del punt de vista comercial i ens haurem estalviat, finalment, les picades de galliner. Les fires són precisament per això, perquè les institucions assumeixin aquella promoció que les empreses privades podrien fer en particular, però no estan disposades a fer. Amb el suport institucional, les fires esdevenen la forma de crear un imaginari de qualitat empresarial, directament relacionat amb la rellevància que l'administració dóna a cada marca. Els autors, subsidiàriament, també tenen ocasió de reclassificar-se i de reordenar el cànon a partir de criteris pretesament objectius i de mercat. En realitat, tanmateix, les fires i mostres han estat, són i seran moments d'excel·lència extraordinària per fer públics, conjuntament, la vanitat i la qualitat.