La traïció de So n'Espases pot suposar un punt d'inflexió històric a la política de les Illes Balears. Francesc Antich ha quedat retratat per sempre més com un president tou, pusil·lànime i que funciona a cop de trucada de telèfon des dels despatxos de Madrid. Com un polític a qui a partir d'ara ningú no podrà creure. Perquè, és clar!, si ha estat capaç de fotre puntada de peu al cul dels seus votants en un cas tan emblemàtic com és so n'Espases, quina no la farà a partir d'ara, sempre que hagi de triar entre el bé del seu poble i qualsevol altra brutor que li ordenin els Zapateros, Florentinos i Pedrojotas de torn? Pel que fa a Antich, el capítol final de la seva carrera política es va començar a escriure el passat 5 d'octubre. I és segur que amb la seva caiguda arrossegarà altres companys de partit que s'han sumat a la gran porcada. No n'hi ha més, així són el PP i el PSOE: dues formacions que marxen a toc de xiulet madrileny i que se'ns rifen quan i com volen, tant si és amb fatxenderia, a l'estil de Matas i Estaràs, o fent comèdia barata amb això del «mal al cor» i els «cors destrossats».
La davallada de calçons d'Antich estava cantada molt abans de fer-se oficial, i com és lògic tothom estava a l'espera del que faria el Bloc. A l'hora d'escriure aquestes línies alguns dels seus dirigents han declarat que no deixaran el Govern. Han dit, per exemple, que anar a l'oposició i deixar governar el PSOE en minoria seria donar una alegria al PP. Ens prenen per beneits? Però és que encara no han vist la cara de satisfacció d'Estaràs i companyia, d'ençà que varen saber que n'Antich feia figa? Que no veuen com se'n riuen, canten victòria i destapen botelles de xampany? El PP ja ensuma l'olor de cadàver del Pacte per a les generals de l'any qui ve, i escalfa motors per governar les illes en solitari les properes legislatures. Comença a sortir del pou i no per mèrits propis, sinó per les ficades de pota dels altres.
El Bloc, ara mateix, té a les seves mans bona part del futur de les illes. Si es manté dins el govern de la traïció deixarà orfes els seus votants i els empenyerà cap a l'abstenció. Ningú no apedrega les seves teulades i la gent s'estima més quedar a ca seva abans que votar uns partits que, a l'hora de la veritat, acoten el cap i fan seu el programa del PP. Tot plegat només serviria per encalentir cadires quatre anys, al preu de quedar un cop més sense representació a les corts espanyoles i perdre el govern el 2011, davant una nova majoria pepera. Però si ara el Bloc passa a l'oposició, en canvi, donarà una imatge d'honestedat, dignitat i coherència, i consolidarà el seu electorat. No només això, sinó que podria arrabassar vots dels descontents amb el PSOE. Seria sembrar una llavor que ja podria donar fruit l'any que ve, amb un diputat a Madrid.
Una formació política creix i es fa forta quan connecta amb la seva gent, quan li fa cas i es posa al capdavant de les seves inquietuds i il·lusions. Sigui de paraula, quan és a l'oposició, o des de l'acció de govern. Però si en lloc d'escoltar el clam dels seus, quan li exigeixen que compleixi allò que va prometre, decideix funcionar com un club privat i remuga perquè «tothom li diu el que ha de fer», s'està posant la soga al coll. En resum: estam vivint uns moments crucials i aviat sabrem si tenim dirigents amb visió de futur, o bé estam assistint a les darreres esperonejades d'uns polítics caducs i amb moral de perdedors que han de menester un relleu amb urgència.
Josep Palou. Lobby per la Independència (Mallorca)
