No ens coneixen

El passat dilluns dia 1, el migdia, em trobava a una casa on la madona estava mirant un canal estatal de televisió, a mi aquests programes no m'agraden, però vaig callar, no vaig dir res per educació, i sense posar-hi gaire atenció vaig aguantar un concurs on els participants havien de respondre i encertar una sèrie de preguntes que sortien a una pissarra. A una pregunta, però, sí que hi vaig prestar atenció. La vaig veure venir, sabia cert que dirien una bajanada, que era una mentida, a causa sobretot de la ignorància que la gent de parla castellana té de nosaltres. I és que no en tenen ni idea de qui som ni on som. Només ens coneixen a l'hora de pagar imposts i poca cosa més. M'ho posaren fàcil, la pregunta concurs era: «Palma de Mallorca». I la resposta, a cops d'encertar i col·locar lletres fou: «La isla preferida por los alemanes». I ho digueren com si res. I venga mamballetes i rialles. Muy bien! Muy bien! Només en veure a la pantalla el nom de Palma de Mallorca vaig suposar que dirien una bajanada, com així va ser. Mira que ho sabia. Ara resultarà que Palma (bé, per a ells des de sempre), és una illa. Els hi pots explicar un cop i un altre i tanmateix no ho entenen. En Nadal Batle deia que aquestes coses els passen (als de la «Messeta») perquè són fluixos de mollera, i devia tenir raó. Bé, el fet és que no me'n vaig poder estar i vaig trucar a informació demanant el número de telèfon d'Antena 3, que aquesta era la cadena que deia, com a cosa certa, que «Palma de Mallorca» és una illa. Ring... ring... «Antena 3 buenos dias que desea». I jo, «buenas que llamaba porque en antena ha salido que Palma de Mallorca és una isla, i esto no és correcto, sabe usted". I ella, un momento que le paso con el programa ... I jo, Bien. Ring... ring... ring... i més requetering. No voldria fer llarg, paraula, però vaig estar amb el ring i ring més de cinc o sis minuts, cert. I res de res. I jo pensava, meam qui es cansarà més aviat, ells de sentir la murga o jo d'esperar. I em vaig cansar jo. Penjo i hi torno trucar. Ring... «Buenos dias, tal i tal, que desea». I jo, Mire que he llamado antes, sabe usted, i me ha puesto con los del programa pero no contesta nadie y... Pues estarán comiendo! M'amollà ella. Pues yo creia que por allí, bueno que por aquí, se comia más tarde, allá a las tres o a las quatro, li vaig dir. I em va contestar, idò, que hi telefonés després de les quatre. Bueno, pues, ya volveré a llamar, he, y perdone. Putes, amb aquesta gent no hi ha qui s'hi entengui, i això que m'hi vaig esforçar per parlar el segon idioma oficial (que no propi), que tenim al nostre país.