Començ aquest article just quan el Getafe ha marcat el segon gol
(minut dos de la segona part). No he escrit una línia quan
l'àrbitre assenyala un penal inexistent a favor del Mallorca. Supòs
que durant tota aquesta setmana els directius del Mallorca i el seu
entrenador diran que, gràcies a un penal que mai va ser penal, el
partit va canviar el seu rumb. Seria just fer-ho així perquè quan
les equivocacions dels àrbitres perjudiquen el Mallorca sí que
s'utilitza l'excusa per salvar un mal joc de l'equip.
I si alguna mala jugada ha tingut lloc aquesta setmana és, sens
dubte, la jugada de Son Espases. Els responsables polítics, alguns
responsables polítics, tenen des de fa uns dies una mica menys de
crèdit. No complir les promeses "encara que siguin electorals" no
està bé. No té cap sentit ni un fer una campanya contra el Partit
Popular, en el cas de Son Espases, per mesos més tard assumir la
construcció de l'hospital. No té cap sentit posar-se darrera la
pancarta de Salvem la Real i després decidir tot el contrari. I
ningú no dimiteix! I no és que pensi que el Govern s'ha de xapar,
però no entenc que algú no tingui la dignitat suficient per partir
quan es pren una decisió que va en contra dels seus principis. S'ha
fet el ridícul. N'hi ha que diuen que Antich ja pot ser un líder
perquè ha pres una decisió que fa quatre anys no hagués pres. Idò
jo vull tornar quatre anys enrere! Si Antich hagués aturat la
destrucció de la Real la decisió hauria estat valenta i en contra
de l'especulació, en contra d'un procés fosc, d'una adjudicació
irregular... I, sobretot, hagués estat coherent. Per mi, aquesta
decisió no el converteix en líder, tot el contrari.
I de vergonya en vergonya perquè és patètic el que s'ha escrit
sobre la Real i la comunitat dels missioners del Sagrat Cor. És una
vergonya que algú digui que els coritos no són solidaris amb els
malalts que han de menester un hospital. És una vergonya, i dóna
mostra d'una ignorància brutal, dir i escriure que els coritos no
han assumit que la Real ja no és més que la parròquia d'una
urbanització. Que hi vagin, els que escriuen això, que hi vagin i
s'enterin que la Real és patrimoni, és cultura, és una biblioteca
espectacular, és un monestir, és un espai idíl·lic, és Ramon
Llull.
Capítol trist, tot plegat. Veurem quines són les conseqüències
patrimonials i polítiques. Sort que la setmana ha tingut altres
notícies positives. Una ha estat la candidatura de Mateu Alemany
"expresident del Reial Mallorca" a la presidència de la Federació
Espanyola de Futbol. L'altra notícia positiva? El partit del
Mallorca. Quatre a dos, i sense Güiza i Webó. Una vegada més, i ja
van dos, el Mallorca passa de perdre de dos gols a guanyar de dos
gols. I tot això amb un Arango que, a la fi, es posa les piles, es
mou, es desmarca... encara potser té sang a les venes!
El partit fregà el desastre, però els astres "i els jugadors"
s'alinearen per fer-nos oblidar una setmana desastrosa. El desastre
de la Real ja ha estat comentat, però no hem d'oblidar la tempesta,
o petit huracà, o cap de fibló, o el que sigui. Dijous,
l'apocalipsi es va fer present. Semblava la fi del món, però no ho
va ser. Va ser un desastre, però es veu que encara haurem d'esperar
per la fi del món. Per molts potser va ser la fi de la confiança en
els polítics, però tot se supera, o no. Ja ho veurem.
I si a algú li agrada patir, si us agrada el risc, la tensió o
el suspens anau a Son Moix. El Mallorca assegura patiment i
divertiment. Els partits que hem vist ens asseguren aquestes
emocions i, per si no basta, hom sempre pot escoltar les paraules
de Gregorio Manzano. Manzano assegura divertir-se per no plorar
perquè hem de reconèixer que no és l'home més hàbil del món quan es
tracta de relacionar-se amb els mitjans de comunicació.
I ara, pau i tranquil·litat. Aquesta setmana no hi ha Primera.
Juga la selecció espanyola. No m'interessa, però estic content per
Riera. I si apostàssim pels mallorquins?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.