La decisió del jutge Garzón de procedir a la detenció de 23 membres de la cúpula de Batasuna, a part d'anteriors empresonaments de membres d'aquesta formació, produeix una notable escalada de la tensió a Euskadi que és possible que augmenti a mesura que s'acostin les eleccions generals.
Des del respecte a la independència de les decisions judicials, resulta impensable que Garzón prengués la decisió d'efectuar aquesta massiva detenció de dirigents abertzales sense gaudir d'una certa anuència per part del Govern Zapatero. La resposta de Batasuna ha estat molt dura i ha qualificat de «declaració de guerra» les ordres d'arrest. En conjunt, l'espiral basca creix en progressió geomètrica. Des de l'òptica del Govern central, és lògic que això passi. La ruptura de la treva i les accions violentes dels darrers mesos anunciaven un contraatac molt dur per part de l'entorn de Moncloa. Zapatero jugà la carta del diàleg durant molt de temps i pagà un gran preu polític per aquesta estratègia. El PP llançà les bases al carrer contra la negociació amb ETA en una clara estratègia de debilitament de l'Executiu socialista. Finalment, es trenca el diàleg, la treva i arriben les detencions. Zapatero sap que el pròxim març no es pot presentar a les urnes amb les mans buides en matèria antiterrortista. Rajoy seria implacable. És des d'aqueta perspectiva que s'ha d'entendre l'actual marc de detencions. Són les primeres claus electorals. Garzón actua i Moncloa assumeix el risc d'un hipotètic atemptat. Però en tot cas tapa la boca al PP i agafa la iniciativa. La solució definitiva del problema basc haurà d'esperar. Ara mana la pugna entre el PSOE i el PP.
