La idea que la nostra societat té avui dia del poder polític s'allunya molt de la que els càndids ens entestam a servar. Deuria ser un mitjà per procurar el desenvolupament integral dels pobles "pam envant, pam enrera. No és així, però, com se'l percep habitualment. Les connotacions pejoratives que s'hi adhereixen estan ben documentades. En el millor dels casos, s'arribaria a entendre com l'ocupació dels òrgans de govern perquè els interessos particulars, de grup o de clan, flueixin sense obstacles. Però hi ha moltes altres maneres d'entendre el poder polític. Deixant de banda la gran conjura ignominiosa del govern regional, sembla que no passa res més, que el temps s'ha condormit, vençut per una vessa ancestral, per una mena de fatal indolència. És com si els nostres governants ocupassin físicament el poder tan sols perquè no el pugui exercir el PP. Deu ser perquè tothom està pendent de Son Espases, potser, i no queden forces per prestar atenció a les altres coses? Ara per ara, la impressió és que es governa amb desgana, com si, una vegada assolit el poder, els governants necessitassin reposar uns mesos, uns trimestres potser, per refer-se de l'esforç i començar a pensar què s'ha de fer "car el programa electoral només serveix per fer-ne befa, com ho demostra cada dia el govern d'Antich. Adesiara algun càrrec "Consell, Ajuntament, Conselleria del que sigui" diu farem això, canviarem això altre, mirarem de fer-ho anar així..., però l'objecte d'aquests anuncis és tan poc rellevant que tot plegat desprèn aquesta olor tristoia i opaca de les coses que es fan per fer creure que es fan coses. Tenim consell, ajuntament, conselleries, direccions generals del govern regional? S'agraeixen algunes iniciatives per crear la ficció que els governants no s'han oblidat de nosaltres: com ara el projecte de revitalitzar el parc Bit. Però no és menester anunciar-ho cada dia. De tota manera, no és suficient per estroncar l'hemorràgia de dignitat que pateix el govern d'Antich. Una sensació semblant es té davant d'IB3: li agraïm que ens hagi alliberat del regiró de trobar-nos amb en Bertín Osborne i alguns parafeixistes que parasitaven els nostres pressuposts com a paparres del PP, però, no ens enganyem, el zàping no ens convida gaire a fer-hi una paradeta: sobretot quan els més obsequiosos "adhesió inalielable al comandament" ens volen preparar per al desenllaç de la conjura. En fi, tot canvia, res canvia, mira el tren, mira la via, si bé mires i fas via, ja sabràs filosofia. Molts-es ens haurien de tornar el sou d'aquests mesos.