Crec que és de sentit comú arribar a pensar que rere la persecució que sofreixen els qui han cremat les fotos del Cap d'Estat espanyol hi ha, en persona, el propi rei Joan Carles. Estic convençut que amb unes quantes trucades des de la Casa Reial a la Fiscalia General de l'Estat no hi hauria querelles criminals contra els incendiaris, ni demandes civils contra les ofenses a l'honor dirigides als caricaturistes de tan anomenat setmanari satíric. A part del que ens pugin semblar aquestes manifestacions; ¿és encertada la gestió d'aquest assumpte per part de la Casa Reial? ¿Contribueixen aquestes decisions legalistes a reafirmar la Monarquia, unes mesures que semblen dirigides més a la repressió que a la persuasió en el valor de la institució i en capacitat d'equilibri que pugui tenir el rei en determinades circumstàncies de crisi? Els qui cremen el rei en efígie poden haver de pagar una bona multa, amb el Codi Penal a la mà (article 491); una multa que en cas d'impagament es transforma en dies de presó, el càstig més greu dins el sistema penal. La intangibilitat del rei i la seva família ve garantida per la Constitució Espanyola, la qual cosa fa que se l'envolti d'una mena d'halo màgic, un ésser envoltat de secrets, brindat a qualsevol forma de crítica.
Que hi hagi persones que es qüestionin el règim monàrquic no hauria de ser un problema en un estat que s'autoanomena democràtic; crec que fins i tot el propi monarca hauria de parlar obertament amb els seus crítics, intentant convèncer-los de la importància de la tradició que el sustenta i del joc que pot donar la seva paraula en moments de dificultats.
Em sembla una estratègia pèssima aquest fustigament contra els opositors, sobretot tenint en compte que engendra més violència, crea descontentament i afavoreix el refús. Els assessors de la Casa Reial haurien d'estudiar una altra estratègia, aquesta em sembla d'un total desencert. El més probable és que seguint així es quedin sense feina; o faran caure la monarquia o els destituiran. El monarca hauria de tenir present el consell de Shakespeare: «alerta amb la foguera amb què vols cremar el teu enemic; no sigui cosa que et cremis».
Melsion Comes, escriptor
