Mentre els usuaris del Metro no poden accedir a les seves instal·lacions perquè aquestes s'han tancat per la inundació provocada per la caiguda de quinze litres de pluja per metre quadrat, el PP té la barra de demanar la dimissió del conseller de Mobilitat. Mentre el Govern estudia en profunditat el desastre de la situació judicial, patrimonial i urbanística de Son Espases, per analitzar altres possibilitats, el PP sol·licita la dimissió del conseller de Salut. Mentre el Govern ha signat un acord d'inversions amb l'Estat per valor de 2.800 milions d'euros en quatre anys, tots executats (sense que es perdin, com abans, si no s'invertien i amb la capacitat d'acumular-los d'un any a un altre), el PP es trepitja un cop més la barra demanant la dimissió del conseller d'Economia. Ufanosos, aquesta genteta del PP passegen la seva cara dura sense complexos, i la llàstima és que els mitjans de comunicació delaten poc totes les incongruències que suposen haver dirigit la Comunitat autònoma fins fa tres mesos, deixar-la al límit de la fallida tècnica, prendre una fuita accelerada per part del màxim dirigent i seguit com si res no hagués succeït. Tot això per no parlar del caramull d'irregularitats, opacitats de tota casta i pèssima gestió expressa (el tema del Metro és de jutjat de guàrdia) en el decurs de la darrera legislatura per part d'aquests prodigis de la gestió administrativa.
La tergiversació, la mentida i la manca de rigor són les divises que presideixen l'acció política quotidiana del PP, seguint així l'estela de l'escola Zaplana i Acebes. Res de centrisme, de posicionaments assenyats, de postulats acurats; tot val si amb això s'aconsegueix desviar l'atenció sobre aspectes centrals, que ara afloren, de la lamentable gestió conservadora: la broma de voler inaugurar el Metro abans d'hora ens està costant temps als usuaris i, el que pot resultar també probable, doblers. Estam a totes els diaris com a model de menfotisme gestor, de la mà del PP; com ho fórem fa uns mesos per la corrupció d'Andratx o per l'enfollit projecte de l'òpera. Llàstima que no puguem accedir a titular més confortables. I mentre això succeeix, Antich i el seu govern han de fer front a les dificultats inherents per mor de deixar el PP les arques autonòmiques pràcticament buides, després d'una política de terra cremada en tota l'anterior legislatura. I aquesta genteta, encara, té la barra de demanar dimissions. Que ho facin ells, i que oregin una mica els mals ambients que tenen per posicionar-se en la seva cursa interna per veure qui la diu més grossa i qui, per tant, és més adient per dirigir aquest grupet de hooligans polítics.
