Entenem la contemporaneïtat com a sinònim de modernitat i com a etapa de superació d'un model de societat en la qual es confonia voluntàriament poder i religió. L'era actual, tanmateix, no acaba d'encaixar el paper de la religió en la vida pública, ni la relació d'allò que entenem com a públic, aconfessional i laic amb la religió. L'exemple de l'antiga Birmània, amb un protagonisme rellevant del budisme com a univers d'interpretació i dels monjos com a encarnació d'aquest concepte espiritual de l'existència, per ventura podria ser un bon punt de referència per al debat sobre el fet religiós en les societats modernes. Entenc que hi ha cultures que, en la seva forma contemporània, entenen que a penes no necessiten la religió perquè, com afirmava Hobsbawn, allò que esperen és una transmissió de valors morals que reconeixen en la família, la professió i en els diferents ordres de la vida quotidiana. La moral d'arrels luteranes o reformistes a penes no té necessitat d'expresar-se públicament, ni requereix actes externs. Aquesta moral, intrínsicament religiosa, però formalment laica està a la base de l'Europa actual, i el catolicisme també hi és molt present en aquesta constel·lació. A Àsia, el perfil religiós té uns components cívics molt allunyats dels paràmetres occidentals, malgrat tingui una història amb contradiccions com pertoca a la condició humana. Ho hem vist aquests dies amb milers de monjos manifestant-se, de forma pacífica, contra la tirania i la dictadura militar. És obvi que tota religió que generi denúncia i es manifesti contra les malformacions del poder, esdevé un contrapoder altament perillós, però també un cos vulnerable. Aquesta fragilitat va associada també a una certa legitimitat, credibilitat i delicadesa del fet religiós, en la mesura que té la capacitat per aparèixer amb llibertat i sense aquesta protecció que necessiten els poders fàctics per mantenir-se en posicions de poder i de privilegi de forma permanent. Avesats com estam a associar religió amb fanatisme o medievalisme; habituats a devaluar tot allò que formava part de l'inventari de la sacralitat; hiper sensibilitats davant unes jerarquies religioses que imaginen navegar i estan fondejats immòbils; davant una societat cada cop més indiferent i més ignorant davant el fet religiós, per ventura actituds com les de la lluita dels monjos budistas ens poden aportar un punt alternatiu i diferent.