El fet que un nin de deu anys hagi estat durament apallissat per tres companys d'escola a Palma després de patir cinc agressions més ha de posar en guàrdia la societat illenca. Aquestes pràctiques, conegudes com bullying, solen ser la punta de l'iceberg d'una societat en què la violència està larvada que esclata de la manera més insospitada. És cert que mestres i professors han d'estar alerta per tallar d'arrel accions violentes o d'assetjament moral en els centres docents. En aquest sentit, moltíssim ja fan perquè a les escoles el civisme s'imposi sobre la insolidaritat. De fet, i fins i tot en termes proporcionals perquè es tracta d'infants, hi ha molta menys violència que al carrer, conseqüència sens dubte de la cura i professionalitat que posen en la seva tasca. Però no és suficient. Cal demanar-se si una part dels infants reben a ca seva dels seus pares l'educació més adient. El fet que sovint els dos progenitors treballin fa que les atencions que concedeixen als infants no siguin les suficients. Si les actituds violentes, menyspreatives i insolidàries no són corregides pels progenitors, la feina de mestres i professors es multiplica per deu. En conseqüència, en estar sovint lligada aquesta violència a les relacions laborals actualment existents en les famílies, es tracta d'un problema públic de notable importància. Correspon als poders públics potenciar campanyes de potenciació per tal que els problemes s'afrontin des del principi. Allà on existeix bullying, és a dir, abús i violència sobre els dèbils, és possible que amb vista al futur sorgeixin individus amb poques possibilitats de desenvolupar-se en societat tal com ho requereix una societat democràtica, tolerant i lliure. La violència és la mare de la insatisfacció i l'odi.