L'anomenat Decret de Trilingüisme, o decret Fiol, tenia la
virtut de servir a un objectiu (minvar la presència del català a
l'ensenyament) que no era el seu declarat i, simultàniament, no
servir al seu objectiu teòric (millorar el domini de l'anglès dels
nostres estudiants). Que anava en detriment del català no necessita
gaire demostració: les escoles que s'hi acollien passaven d'estar
regides per una normativa que els obligava a impartir un mínim del
50% de l'ensenyament en català a estar regides per una altra que
establia que les matèries que no s'imparteixen en llengua
estrangera s'han de fer, a parts iguals, en castellà i en català.
El segon motiu pel qual el model ha de ser replantejat és perquè no
era universal: s'hi acollien les escoles que ho sol·licitaven, que
havien de ser, naturalment, les que estiguessin en condicions, per
capacitació del seu personal, de portar a terme el programa. El
trilingüisme així plantejat aprofundia en la creació de diferències
en l'ensenyament que es feia a unes escoles i unes altres.
A aquests arguments, ja coneguts, n'hi hem d'afegir dos més: el
primer, que el trilingüisme del PP era allò que se'n diu una
«fantasmada»; el segon, que era allò que se'n diu un nyap, o un
bunyol. Era una fantasmada perquè ningú que conegui quina és la
situació de l'ensenyament de les llengües als nostres centres pot
entendre que ens plantegem de cop fer ensenyament en anglès abans
d'escometre les mancances de l'ensenyament de l'anglès. Per veure
que era un nyap basta llegir la resolució de la nova Consellera,
suspenent la incorporació de nous centres al programa per al curs
vinent: l'anterior equip del PP havia fet que s'hi acollissin
centres que no complien les condicions que estableix el mateix
decret, i que s'augmentàs el programa sense que existissin les
partides pressupostàries de formació de docents i d'auxiliars de
què parla el decret.
Dit tot l'anterior, cal repetir-ho: alguna cosa hem de fer, i
fer-ho de manera urgent, amb l'ensenyament de les llengües
estrangeres als nostres centres de Primària, Secundària i
Batxiller. Un alumne de segon de Batxiller (si no té família
angloparlant, no ha passat mesos d'estiu a Anglaterra o no ha anat
a classes a acadèmies) no té la competència lingüística que
correspondria després d'una dotzena d'anys d'estudi de la llengua.
Ni el listening, ni l'speaking, ni el reading, ni el writing són el
que haurien de ser. No en donem la culpa al professorat: no només
perquè seria tirar pedres contra la meva teulada, sinó perquè hi ha
molts d'altres factors.
El que cal és, per tant, un pla de xoc per millorar
l'ensenyament de l'anglès. No crec que sigui necessari donar cap
argument sobre la importància del coneixement de les llengües
estrangeres en aquest començament de segle XXI. Aquest pla de xoc
exigeix coses com estudiar-lo des de ben petits, introduir canvis
metodològics, afavorir la presència de professorat nadiu (titular o
auxiliar), propiciar l'estudi en grups reduïts i invertir en la
capacitació del professorat.
Impartir alguna matèria en anglès pot formar part del programa,
sempre que es faci amb garanties i recursos. Això és l'ensenyament
trilingüe? En tot cas, no és el trilingüisme del PP. Podríem parlar
de l'ensenyament trilingüe que necessitam: per a tothom, sense
perjudici del català, i ben fet.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.