És inconcebible, però és cert, unes dues-centes famílies de Mallorca desitgen que els seus fills i filles estudiïn en escoles separades. Com que ha estat una decisió d'una organització determinada que ha decidit construir aquest tipus d'escoles, es pot dir que és quasi una segregació, una separació de l'alumnat, ordenada des de dalt, com a mínim des de la família que accepta aquest tipus de col·legi sense coeducació. Hi tenen tot el dret, han fet ús de la possibilitat d'elegir escola i l'han elegida a pocs o molts de quilòmetres de casa seva (no tots poden fer el mateix). Ho han fet perquè, entre d'altres característiques, desitgen que els nins vagin separats de les nines. Les nines tendran un tipus d'ensenyament, un tipus d'objectius, un tipus de formació, un tipus de jocs, diferent al dels nins, i si tenen el mateix, la transversalitat de la separació, farà que com a mínim, sigui diferent l'educació. No es podrà predicar la igualtat de sexes, quan de fet s'ha establert la diferència. En tot cas, si es volgués explicar la igualtat no tendria gaire èxit, perquè l'alumnat, des de sempre, aprèn tant o més amb el currículum ocult (són els fets reals que perceben els alumnes, l'exemple que els donen, els sentiments que capten...) que amb l'explícit, i sempre pesa més el primer que el segon, quant a educació. Un mestre o un pare que explica els perjudicis del tabac, però ell fuma, no ensenya, fa retxes dins l'aigua. No se'ls podrà explicar la igualtat, si se'ls manté separats.
Es veu que aquesta deu haver d'esser la tendència del segle XXI, separar els infants pel seu sexe, per si de cas s'han d'accentuar les diferències físiques, psíquiques i intel·lectuals; separar-los per la seva classe social, perquè no poden parlar dels mateixos béns, llocs d'estiueig, possessions, vehicles, festes, etc.; separar-los per la llengua, per allò que s'aprèn millor en la llengua dominant (no es pot parlar de llengua materna, quan ja en circulen per aquí unes dues-centes); separar-los pel color de la pell, per si uns tenen menys aptituds que els altres; separar-los pel lloc de procedència, perquè tenen diferències culturals, socials, geogràfiques, etc. Es deu voler tendir cap a l'organització en castes com a l'Índia, quan allà estan començant a desaparèixer i la religió budista hi està en contra; en canvi, aquí ens trobam que s'ha de separar per sexes i la religió catòlica hi està a favor. I què diuen les teories pedagògiques? La majoria defensen la coeducació, però n'hi ha que defensen el contrari.
Passa el mateix que tot el que es diu en aquesta vida de qualsevol fenomen, acció, avanç, judici..., sempre es troba gent titulada que defensa que no existeix el canvi climàtic, que és incorrecta la teoria de l'evolució i cert el creacionisme, que ha de ser el mercat i no les persones el que disposi com ha d'evolucionar l'economia, etc.
Les persones que tenim certa edat coneixem l'educació separada per sexes, per tant, podem tenir una opinió formada sobre el particular, si no hi ha prejudicis indicats per cap tipus d'organització, per no dir secta. Sabem que la coeducació no ha arribat mai a desenvolupar-se com pertocava, que ens trobam en el camí de fer-ho, i que la formació integral i la integració són els millors camins per educar cap a la igualtat, per això i en un altre ordre de coses, és perillosa la tendència de moltes escoles de fer separacions de l'alumnat per més o menys capacitat, classes de llests i classes de retardats, i a vegades, fet escalonadament, és el brou de cultiu, supòs, perquè n'hi hagi que puguin arribar a separar per sexes, que és defensar la divisió del treball, diferents tipus de funcions per a cada sexe.
Segurament és un intent de frenar la igualtat de l'home i de la dona, així com s'intenta també crear ciutadans que desconeguin els seus drets i per això se'ls vol privar de l'educació per a la ciutadania.
