Quan un paisà acumula poder social i polític fora de la seva terra, prest o tard se'n recorda dels seus. I s'hi sent en deute. Joan Mesquida coordina i dirigeix l'engranatge policíac de l'Estat. És, per tant, un personatge. I nosaltres "la seva família, els porrerencs, els mallorquins" som els seus. Més prest o més tard, havia de tenir un gest de senyoràs amb tots nosaltres. Ho esperàvem, era inevitable. De manera que dissabte el Cos Nacional de Policia celebrarà una desfilada a l'avinguda Antoni Maura, amb motiu de la festivitat dels seus patrons, els Sants Àngels Custodis. Tanmateix, la desfilada serà únicament l'acte central d'una programació dissenyada amb voluntat d'apropar la policia al poble. Altra cosa és que s'aconsegueixi, perquè no sempre coincideix el llenguatge de les persones corrents amb el de les forces de seguretat, més críptic per motius històrics. Hi han intervingut Cort, el Consell, el Govern, en el disseny de la diada? Potser no. Potser fan el paper d'externs a casa pròpia. D'entrada s'ha de considerar un error, tant l'acumulació de material policíac en el parc de la Mar com la desfilada davant l'Hort del Rei. Aquests indrets reflecteixen la cara més amable de Palma. De dia són referència obligada de l'itinerari turístic. I, de nit, esdevenen punt de trobada d'infinitat de joves. No ho sabia, el delegat del Govern? En la mesura que pugui, ell, el senyor Socias, té l'obligació d'evitar que col·lideixin sensibilitats diverses. Aquí som molts els que considerem que l'exhibició ostentosa de mitjans de control i de persuasió policíacs no concorda amb l'esperit tolerant i de diàleg que conforma la filosofia democràtica. Precisament, des d'aquesta òptica, no s'acaba d'entendre la desfilada de dissabte de matí. Anem a pams. Una desfilada únicament pot suscitar l'entusiasme popular quan va indissolublement lligada a la bandera de la llibertat. L'entrada de les tropes aliades a París n'és un exemple. En temps de pau, el missatge que desprèn una desfilada és, sobretot, de coacció, de cosa del tot innecessària. Franco era un partidari fefaent de les desfilades. Amb ell al poder, desfilaven l'exèrcit, la legió, la Guàrdia Civil i, naturalment, els grisos. Em digui senyor Mesquida, em digui senyor Socias, en democràcia, té sentit que els policies desfilin? Vostès saben que no. I si desfilen, ho hem d'atribuir al fet que aquest món, aquest món nostre, és una troca tan embullada que els que tenen l'obligació de desfer-la no s'atreveixen a fer-ho. La policia és un cos militar? Si fem ús del sentit comú, no. Aleshores, hem de fer desfilar civils? És un absurd. Això no obstant, no és aquest l'únic punt de recel. Sospito que l'obsequi que ens farà el senyor Mesquida serà indigest. Ho sabrem dissabte. Però podem parlar-ne. Els Cos de la Policia Nacional és al servei de la ciutadania des de l'any setanta-set. Si prenem de referent la Constitució espanyola, és clar. M'alarma, per tant, que en la desfilada i en l'exposició del parc de la Mar, disposin d'un lloc preferent els vehicles i altres estris i andròmines d'un passat més passat. Insisteixo: la policia espanyola té una història curta que pugui mostrar. Abans havia estat un instrument de la dictadura. Tanmateix m'ha cridat l'atenció veure fotografiat en els diaris un cotxe patruller dels que atemorien la gent. Ha de desfilar? Sembla que sí. Fa més de trenta anys governava Franco, cosa que fa que aquests cotxes s'hagin de considerar un instrument de la repressió. Seria humiliant que circulessin per l'avinguda Antoni Maura i fossin saludats amb himnes, aplaudiments, visques i què sé jo. Potser el senyor Mesquida o el senyor Socias, tot fent una lectura frívola de la història, opinen que tot allò que hi ha en els magatzems de la policia serveix per a enaltir el Cos. I no és així. Pío Moa i companyia poden vendre'ls la moto en el sentit que la història és una successió de fets lineals que han désser assumits, sense gaire preguntes, des del present. Però som molts els que no participem d'aquesta fal·làcia. I alertem sobre les conseqüències letals que pot tenir sobre la consciència col·lectiva. Dissabte, podríem comprovar-ho. Imagineu-vos, lectors, l'esquerra triomfant en el parc de la Mar, tot baves davant la mostra de vehicles històrics de la policia. Per a llogar-hi cadiretes.