L'aigua que no t'arriba als genolls

No, el devessall d'aigua que corria per allà on se suposa que ha de passar el metro palmesà no era una inundació, com tampoc va ser una inauguració l'acte amb què es va donar el sus a la infraestructura estrella del govern Matas. El president sortint no ha fugit cames ajudau-me al sector privat, tampoc és vera que el seu executiu hagi endeutat la comunitat fins a un nivell que qualsevol gestor assenyat consideraria indecent. Tampoc és cert que el tancament del metro li hagi vengut a l'executiu Antich com aigua de maig per reenquadrar l'estratègia comunicativa "«ho veis, com els projectes del gabinet popular eren fastuosos i eixelebrats?»" ni que aquesta infraestructura pugui esdevenir ara un boomerang per al PP, cofoi d'hipertròfia megalomaníaca. És especulació pura reiterar que ningú en aquell gabinet tenia interès en el tren metropolità, més enllà de l'encert mediàtic que suposava el fet d'executar, moi-même, una reivindicació històrica de determinats sectors de l'esquerra que, tanmateix, no havien de tornar a governar en dècades. No és vera, tampoc, que aquella aigua prèvia a la Mercè arribi també als genolls dels qui ocupen ara els primers bancs del Parlament, que no s'haurien de contagiar una micona de la proactivitat dels predecessors "sense arribar a la patologia hiperactiva que els altres, tampoc, no van arribar a presentar.