Hi ha coses que no s'entenen gens o que s'entenen massa. La incorporació de Jaume Matas a l'empresa privada no hauria de pensar ningú que respongui més que a criteris empresarials, vol dir això que uns empresaris tenen fe en les capacitats de l'expresident de la Comunitat balear. A posta el fitxen i se l'enduen a Washington. A fer què? És probable que les seves funcions es moguin en una nebulosa de límits difusos, esborradissos. Preguntau-vos què hi deuen haver vist, quines capacitats professionals li han descobert els seus nous patrons, i si sabeu donar una resposta convincent a aquesta pregunta sereu candidats a qualque cosa grossa. Quin és el cim de la seva presidència en la passada legislatura? Sense dubte, el metro de Palma. Vint minuts de ruixat bastaren per inundar-lo novament, de manera que es va deixar fora de servei aquest mitjà de transport que els «populars» empraren com a bandera. Fa uns quants dies, servidor vaig llegir en aquest diari que les inundacions anteriors foren qualificades de «ficticias» per Mabel Cabrer, exconsellera del ram i responsable directa de l'escomesa. És una manera de dur les tàctiques del PP una mica massa enfora. Ara la ficció ha obligat a tancar el metro. Si algú va a Washington, ho podria comunicar a Jaume Matas, que es distancià tan dràsticament dels problemes sobrevinguts de les seves decisions. Encara deu gaudir de la confiança estrictament professional dels empresaris que li paguen el sou i el mantenen, més que prop d'on té les feines, lluny d'on les ha fetes? En tot cas, l'empresa privada no sol ser tan comprensiva com la pública davant cagades "perdó" tan immenses. A la privada, si fas un metro que s'inunda t'hi ofegues. Vos imaginau que Jaume Matas hagués arribat a fer el transvassament de l'Ebre? Hauria pogut inundar la mar. Què deu pensar ell, quines impressions deu tenir de Washington estant? Li deuen treure la son, les inundacions del seu metro? Per ventura també les qualifica de fictícies, com l'exconsellera. Sigui com sigui, cert que l'empresari no ha de donar comptes a ningú pel fet de tenir Jaume Matas "o Maite Areal, com es dóna també el cas, gran experta ella en turisme", en nòmina, però, amb el cor a la mà, qui contractaria un home que fa metros que s'inunden? Per encarregar-li què? Fa mal de creure que en aquestes relacions laborals tot es desenvolupi en el terreny de la normalitat convencional, ço és la contractació de personal segons les seves capacitats en relació a les funcions que se li han d'encarregar i també en relació als ingressos que obtendrà el contractat. Del seu pa en faran sopes, els que paguen en Matas, però no haurien de perdre de vista que aquest home fa metros que s'inunden. Per si no ho sabien. Per si ho volen saber, que per ventura no.