Segons el prospecte oficial de presentació, la nova bomba de vacio que just acaba de presentar Rússia no contamina el medi ambient. És destructiva, altament, però no és contaminant. Sempre segons la versió del fabricant, destaca la seva capacitat d'evaporar tot bitxo vivent. Però no contamina. Entre nosaltres, dubt molt que cent mil persones, vint mil cans i moixos, dues-centes mil cabres i cinc-centes mil gallines d'una ciutat rebel vaporitzades no emetin propà o qualsevol altre gas que escalfi l'atmosfera. Per ventura, en la transcripció del rus que han fet les agències de notícies sigui inexacte amb el terme vaporització dels vivents, i fos més encertat parlar de desintegració dels vivents. En neutrons, protons i demés components de l'àtom. Suposició, més que opinió, ja que els meus coneixements de física quedaren paralitzats a segon de carrera de forma sobtada per raons que no ve al cas contar. Però, efectivament, a simple vista de profà, una pluja de neutrons, i companyia, procedents d'una onada d'alta pressió, sembla asèptic. Està molt lluny dels membres amputats, les vísceres extretes, caps estavellats, fluids corporals, sang i pixats de la batalla de les Termòpiles. No hi ha comparació. Els kurds, per exemple, ja no hauran de sofrir els inconvenients del napal del bombarder Harris, o del gas mostassa de Hassan. Ara, quedaran volatilitzats, en dimensió iònica, qual piuma al vento en superlatiu. Qualsevol poble del món un cop bombardejat ja no contaminarà més. El vaporitzat de carn humana supera, sense dubte, la més sofisticada de les receptes de Ferran Adrià.
De la imaginació al poder del maig del 68 s'ha passat a la imaginació al servei del poder. Del pare de totes les bombes, apel·latiu oficial de la nova bomba, podríem dir que és una prodigiosa versió militarista del qui contamina paga. Una sinistra i imaginativa formula ecològica. Una bomba mascle en contraposició de la versió americana de la mateixa bomba, que anomenaren la mare de totes les bombes, a l'era de la mare de totes les batalles, de la mare de les guerra, i així fins a l'infinit, on segurament hi hauríem de trobar la mare de tots els déus. En el meu banc (meu igual a estar hipotecat amb ell) la paret està plena de pasquins amb la paraula revolució pintada amb spray roig (el lector haurà entès que faig referència a un pulcre treball d'impremta, ja que els bancs no contaminen. La revolució i els sprays espero que encara siguin contaminants). Exemples de transvestisme segurament en trobaríem molts.
Encara que la nova bomba pareix servir una idea gens original de cercar un nou equilibri de forces a nivell mundial a través de la carrera d'armament, amaga un cert fetitxisme modern. Adornar la gropa del cavall amb les idees dels altres com cabelleres tallades a l'adversari. Realment, les idees perden actualitat per inoperants o perquè ningú les defensa. I es tornen universals perquè s'imposen o per espoli del seu contingut. És el cas de l'ecologisme de la bomba o la revolució de la paret del banc. En el país nostre no tenim el problema de les bombes, com a molt el que hi ha són patates calentes que cremen quan les tens a les mans. A les patates, si s'és un cuiner molt imaginatiu, les pots vaporitzar, que deu ésser igual que fer-les desaparèixer. En aquest cas s'ha de tenir cura que no contaminin. També, es poden posar directament al foc o l'olla de pressió, i en aquest cas no deixen de ser patates calentes. O es poden cuinar amb més manya, en bons condiments per fer-les mengívoles a tothom. Les patates, com les idees, si les vols defensar les has de cuinar.
