La decisió del Govern Zapatero de donar 210 euros al mes als joves que lloguin un habitatge o d'aportar desgravacions fiscals a les rendes més baixes per aquest mateix concepte s'ha d'entendre com una aposta per l'esperança. Les mesures de Zapatero animaran els joves a independitzar-se i a fundar la seva pròpia llar. També les capes més desfavorides de la població sentiran un suport notable per part dels poders públics. Comença a agafar així sentit el precepte constitucional que tots els ciutadans tenen dret a un habitatge digne. A més, és una excel·lent passa envers l'estabilitat social i, per sobre de tot, una mesura imprescindible en ple remolí de l'especulació immobiliària i d'uns preus que han deixat fora del mercat bona part dels joves i dels segments més desfavorits.

Tanmateix, hi ha una sèrie de qüestions que s'han de plantejar. La mesura arriba en un moment en el qual els tipus d'interès estrangulen famílies i joves hipotecats. Si s'hagués promocionat abans el lloguer, molt possiblement hi hauria més habitatges aprofitats, menys gent amb l'aigua al coll i menys sòl edificat. Ningú no pot passar per alt que l'oportunitat de la mesura també té a veure amb la proximitat electoral, com els recents 2.500 euros per als pares o el pla de salut bucodental. Si afegim a aquests anuncis altres promeses recents, com les subvencions que vol donar Chaves als andalusos per adquirir habitatges o les transferències comptables a la Generalitat de Catalunya, entendrem que Zapatero ha posat en marxa la maquinària electoral... des del Govern central.D'altra banda, hi ha promeses tan fàcils d'anunciar com difícils de complir, i els ministeris hauran de fer una feinada perquè aquestes ajudes es facin efectives amb tota garantia per als interessats i per al mateix Estat.