(Les dues cartes que precedeixen la que publicam d'avui varen
aparèixer a Diari de Balears els passats dies 9 i 11 de
setembre).
TERCERA REFLEXIÓ: Hem d'assenyalar els noms dels autors de
qualsevol abús. Si es tracta d'entitats privades o de botigues que
incompleixen la Llei (sigui la de comerç, sigui la de normalització
lingüística, siguin les més revolucionàries de totes: la del sentit
comú i la de la bona educació) és important denunciar-ho i
divulgar-ho. Els consumidors tenim una arma que tothom coneix:
compram allà on som ben tractats. Si es tracta d'institucions
públiques, s'han d'identificar sempre els autors, però amb més
motiu si són persones que ocupen càrrecs públics rellevants. I, a
més dels autors directes, s'han d'assenyalar els silencis còmplices
dels qui tenen responsabilitats polítiques. Quan es produeix una
agressió a un ciutadà, els seus governants han de mostrar cara.
Encara no he escoltat ni el president del Govern, Francesc Antich,
ni la del Parlament, Maria Antònia Munar, ni la del Consell de
Mallorca, Francina Armengol, ni la batlessa de Palma, Aina Calvo, i
tants d'altres (sí, també el director general de la Guàrdia Civil,
Joan Mesquida). Tots ells no només han de lamentar aquests fets,
els han de condemnar i exigir-ne reparació pública.
QUARTA REFLEXIÓ: Hem d'evitar les hagiografies! Està bé
generar referents positius i, fins i tot, destacar les actituds
exemplars, dignes i nítides. És de justícia agrair les conductes
cíviques a imitar. Però s'ha de fer amb una especial discreció,
sense fer-ne un elogi excessiu i sempre des de la normalitat,
perquè resulta perillós transferir el missatge que, una cosa tan
senzilla com parlar la nostra llengua, representa un acte
d'heroïcitat! Antoni Mestre i Saïda són dos exemples importants i
no els hem de treure el seu mèrit, perquè varen ser prou valents
per denunciar els insults patits en exercici dels seus drets, però
no hem de permetre que siguin referents per haver practicat allò
que ha de fer qualsevol catalanoparlant: parlar català als
servidors públics a qui pagam el sou amb els nostres imposts. Això
no és cosa d'herois ni de sants, sinó de persones normals i
corrents.
CINQUENA REFLEXIÓ: No hem de tolerar que ens carreguin el
mort! Hem vist massa vegades com els agressors intenten fer-nos
víctimes per partida doble. Primer ens agredeixen, després ens
diuen mentiders. És intolerable, perquè ningú no es pot creure que
hi hagi ciutadans que s'inventin històries que només els poden
perjudicar. En el cas concret de Saïda, a les casernes (ep, i als
aeroports!) hi ha filmadores. Com així han d'aportar «testimonis»
per desmentir la denúncia? Han perdut la filmació? Aquell dia es
varen fondre els ploms? Però no només ens traspassen la
responsabilitat i les culpes els autors de les agressions, també ho
fan (i això ja és delirant!), els «nostres» governants. La frase de
Telesforo Monzón (una llengua només mor si els usuaris l'abandonen)
està caducada, perquè el context històric actual fa que la
impetuosa força de la globalització hagi de ser frenada amb mesures
de protecció per qui no vulgui sucumbir davant l'allau. França
(titular d'un dels idiomes més parlats al món) ha decretat mesures
que aquí són impensables! Per exemple, garanteix per llei (fins i
tot assumida pel Canadà al Quebec) que almenys el 65% de les
cançons emeses sigui en francès, tant a emissores públiques com
privades! La Corporació de Radiotelevisió de Catalunya (que només
afecta les públiques) redueix el percentatge de cançó en català al
25%! IB3 deu rondar el 0%! Qui no recorda la famosa campanya de «no
et mosseguis la llengua!»? L'eslògan ens atribuïa la
responsabilitat quan qui ens mossega la llengua és un altre idioma
i els seus caníbals, incultes i monolingües practicants! De cap
manera, hem d'acceptar que matin la llengua catalana i que, en
fer-li l'autòpsia diagnostiquin suïcidi! Si morís (que no ho
permetrem) seria un assassinat d'Espanya! Un més a la seva negra
llista de genocidis dels darrers cinc-cents anys! (continuarà si el
Director d'aquest diari m'ho permet).
Bartomeu Mestre i Sureda, autor de «La identitat
reeixida».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.