Aquesta d'avui és una petita crònica només apta per als amants del bon periodisme: si no sou nostàlgics rematats us semblarà escoltar veus que vénen de Déu sap on. Dijous vinent s'inaugurarà el 55a edició del Donostia Zinemaldia, també conegut entre els cosmopolites més poliglots de tot el món com a Festival Internacional de Cine de San Sebastián. Enguany s'hi presentarà el documental L'any de tots els dimonis, d'Àngel Amigo, una investigació sobre un dels misteris millors guardats de l'exemplar transició democràtica espanyola: la desaparició del dirigent d'ETA politicomilitar Eduardo Moreno Bergaretxe «Pertur», el juliol de 1976. Després de més trenta anys d'una versió oficial que diu que va ser la mateixa organització armada qui l'havia pelat, Amigo "també militant dels «polis-milis»" aporta proves sobre la connexió entre neofeixistes italians al servei de la Policia espanyola i la seva relació amb la desaparició de Pertur. D'això, me n'he assabentat en un article d'opinió d'un dels últims periodistes de debó en actiu, Xavier Vinader (Sabadell, 1947); concretament, en el setmanari El Temps del 4 de setembre. Han passat dues setmanes des de la seva publicació, titulat amb el colpidor Pertur, un segrest per encàrrec, i com era de suposar, el tema no ha passat d'aquí. Més enllà del previsible i argumentadíssim «no interessa ningú» amb què respondrien els catedràtics del periodisme actual, la pregunta és: queda algú, en alguna redacció d'algun mitjà de l'estat espanyol, que llegeixi i que en veure un titular així salti de la cadira? La resposta a aquesta pregunta la trobareu a Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, edició juny-agost d'enguany, en una imprescindible entrevista a Vinader: «Ara tot és curt, digestiu, lleuger i amb colorins. Estem en una època de tot ben picat, de tapes i de pica-pica». Il·luminirà una mica l'estrena del documental els moderns dimoniets de l'interès públic?