La decisió del Govern balear d'impulsar una euroregió amb les principals illes de la Mediterrània, com és el cas de Còrsega, Sardenya, Sicília, Malta i Creta, s'ha de valorar com una gran iniciativa amb vista a potenciar la importància de l'Arxipèlag en el conjunt de la Unió. Les illes que és molt probable que s'hi integrin formen part de diferents estats. També és particularment interessant el cas de Malta, que és un territori independent. Però en el seu conjunt comparteixen nombrosos objectius comuns tant econòmics i socials com culturals i formatius. Si aquesta estructura es pogués posar en marxa i funcionàs de manera convenient, tots aquests territoris podrien sortir-ne notablement beneficiats, sobretot en allò que és més cabdal: la lluita, sempre inacabada, contra els entrebancs que implica la insularitat.

Els illencs, siguin sards, balears o maltesos, han de fer front a l'encariment pel transport de la majoria de productes que consumeixen. Així mateix, sovint s'han de desplaçar per motius laborals o formatius. És ben hora de superar del tot aquests desavantatges i ser capaços de formar un lobby de pressió davant Brussel·les perquè aporti els suports adients. Un altre factor molt important a tenir en compte és el cultural. L'Euroregió insular mediterrània toca de ple la gènesi de la personalitat de tot Europa. L'inici d'Occident és al Mare Nostrum i aquest factor ha de ser valorat amb tota la dimensió que suposa per Brussel·les. El conjunt de les illes mediterrànies poden constituir-se en un extraordinari motor de futur.