Anar a Nova York, Moscú o París no serveix de res sinó queda un pòsit útil en el futur. De fet, podríem aprendre dels sabaters, vinaters o d'altres empresaris que fa anys que obrin mercat. I és que les presentacions, per ser efectives i útils per als nostres creadors i per a les nostres petites indústries culturals, han de servir per obrir mercats.

En ocasions és més productiu contactar amb una editorial americana potent i arribar a un bon acord econòmic per editar autors balears a Estats Units que fer una presentació d'una setmana a Washington. Penetrar a un mercat tan tancat com el dels EUA no és fàcil, però quan ho fas saps que t'esperen 300 milions de lectors potencials. Fa anys vaig tenir l'oportunitat de conèixer la persona que havia introduït Freixenet al mercat americà i la seva experiència és perfectament aplicable al mercat cultural: insistència, incentius al començament, bons venedors i bons productes.

D'altra banda, anar a l'exterior és una bona manera de crear mercat, però anem a veure que podem fer sense sortir de casa nostra. Si som un territori receptor de prop de quinze milions de turistes cada any, per ventura valdria la pena dedicar una part dels esforços per arribar a aquestes persones que ja tenim aquí. Per tant els plans a l'exterior són necessaris, però també cal pensar que sense moure'ns d'aquí podem arribar a molta de gent.

Tot plegat no és un tema fàcil i la demagògia és senzilla "primer hem de fer cultura entre els nostres ciutadans i després ja partirem fora, què hem de mostrar si aquí no funciona, no serveix de res, etc.

En qualsevol cas, queda molta feina per fer aquí i fora. Valguin aquestes breus reflexions per a millorar la feina feta i avançar en l'àmbit de la necessària projecció exterior de la nostra producció cultural.