Amb raó diuen que qui s'avorreix és perquè ho vol. Coses per fer, n'hi ha moltes, i d'ençà que hem entrat a la cursa electoral les possibilitats per passar l'estona, fins i tot per esclatar de riure, augmenten encara més. Qui vulgui humor d'aquest fàcil, poc intel·ligent, ho tindrà molt bé amb la colla de ministres que pul·lulen per la capital del regne d'Espanya. En el rànquing de disbarats se situaria la ministra d'Educació i la seva explicació embullada " o, senzillament, rectificació" sobre amb quantes assignatures es pot passar a segon de Batxillerat. Com que la cosa va de passar, és a dir, de baixar estadístiques i del promociona, encara que no siguin capaços de fer la o amb un tassó, deixarem que el «fatxerío» se'n rigui, d'ella, a bastament. La resta, els que per convicció no posen els seus fills als concertats catòlics «bons», poden començar a pregar a tots els déus perquè si l'educació es podia empitjorar una mica més, està vist que aquest és el moment. Al desgavell en educació, hi podem afegir les idees de dentista gratis, habitatge per a tots i, la que més m'agrada, ajudes per als «pobres» andalusos que no arribin a tres mil euros de sou. Propostes i anuncis rectificats el mateix dia pel ministre Solbes, que és el que té la mà al calaix i, vist el panorama, una mica de sentit comú. És fàcil entendre que davant unes eleccions tots intentin treure el conill més gran, però estaria bé que Zapatero ho parlàs abans amb Solbes i ens estalviassin un espectacle penós de parvulari: la idea de la teva redacció molt bé, Joanet, però no tenim doblers.

Una altra possibilitat és prometre el que un vulgui, que tots callin i, després, en el poder canviar d'opinió. Sí, és fort i poc ètic. Però si aquí a Balears són a una passa de fer-ho, segur que a Madrid, que són encara més llestos que nosaltres, ho sabran fer també. Per estafar el teu electorat només cal ser poc intel·ligent o, per altra banda, creure que els teus votants són una mica curts i amnèsics. Per això, qualcú deu haver fet creure a Antich que d'aquí a quatre anys ningú no es recordarà de la traïció de Son Espases.

Jo, com que no vull perdre l'esperança, confii que tothom prengui nota de les promeses incomplides, de la manipulació dels discursos, de la cessió permanent... de la covardia. Així, tal vegada arribarem a trobar una persona que sigui capaç de prometre únicament el que, després, pugui complir. Amb aquest mínim de decència, ens conformaríem.