Toca en Figuera la primera batallada. Desenes d'estrangers, passejants i turistes diversos pugen o baixen pel carrer Colom. Prims de roba i colrats pel sol, la imatge més tòpica del nostre País tot travessant l'asfalt. Algú fa sonar el clàxon i els escridassa des d'un furgó de repartiment. Toca en Figuera la segona batallada i un turisme s'atura per donar pas als que semblen els darreres de la mateixa guarda de passavolants, tots riallers i motivats fent-se fotos mentre caminen amb la façana de Cort com a decorat formant un gran cyclop. Quan han acabat de passar tots, el conductor que ja movia el cap de costat a costat, impacient, dóna gas de manera que després d'haver cedit el pas amb seny durant una estona, ara quasi passa per damunt dels dos darrers de l'expedició. En l'últim moment els toca el clàxon, es produeix un plany potent i mecànic, que conjuga bé amb la cara del personatge que està al volant. La turista en qüestió es du la mà dramàticament oberta sobre el pit, tota congestionada. El grup la crida des de l'altre costat i la recupera seguint el guió previst. En Figuera, que ja va passant la tercera, la quarta i la cinquena batallada, mentre comença la sisena, de camí cap al final d'aquest articlet, és testimoni d'una improvisada rotllana oberta al voltant de madó olivera. El mateix grup es va fotografiant un cop i un altre, davant de l'arbre mil·lenari. Fan torns per sortir quasi tots. En la setena i insolent batallada, quan ja agafa l'embranzida, es mig asseuen uns a l'ombra, amollen motxilles altres, alguns aprofiten per comprar un botellí minúscul al baret del davant, de la mida de la seva set. Comencen a berenar i allò esdevé zona d'avituallament. La vuitena i la que fa nou, amb la desena, ja són el marc incomparable de la gregària rosegada. Devers l'onzena, la plaça de Cort és ben plena d'aquest ritme frenètic que barreja anàrquicament turistes, passejants, funcionaris i botiguers a l'hora de cercar canvi. En aquest moment, insolent, la dotzena es produeix, just en tancar-se la porta, ja en la coa del banc més proper (en aquest agradable i fresc silenci) rubricant la notícia, tot just mentre esperes per proveir-te del canvi habitual. Tu també esperes molt amablement per proveir-te d'un final decent, gràcies per la teva paciència. És molt més real la teva que la de servidor. I aquí la tens, sí, aquí, a la portada del diari que sempre et fa un poc agradable l'espera, és la notícia: «Missioners i veïns de Son Espases se senten enganyats pel Govern».
Govern: Data de caducitat : 11-09-07 12.02 ???
