No, enguany no es veuen banderes mallorquines a les finestres i balcons de Palma. Alguna se'n veu, com un vestigi obstinat de l'eclosió de banderes de l'any 2006. Són banderes de naufragi, abatudes, testimoni del que fou i ja no és. Però, en realitat, què va ser? Per ventura un emmirallament. Qui sap si fou una reacció preelectoral de moltes persones que percebien finalment amb claredat que Mallorca estava en perill de destrucció total. Si era així, no anaven desencaminades. Ara els ha fugit la por? Ja estan tranquil·les aquestes persones? Han vist indicis d'un canvi de rumb satisfactori? On, en què, per cert? A molts, ens agradaria poder compartir aquesta confiança en el futur.

Però servidor crec que he començat aquesta columna per on no tocava. En realitat, l'observació inicial hauria de referir-se a la inèrcia, a la persistència de les cerimònies i de l'ús social dels símbols més enllà de la fe i dels significats que els ocasionaren o en què s'expressaven. Les manifestacions de caràcter religiós, per posar-ne un exemple molt a l'abast â"de vegades massa i totâ", no s'entenen si se'n redueix la raó a la fe dels participants. Han desbordat els límits de la fe i s'han transformat en tradició, en cultura, que és una manera que tenen els pobles de respectar-se ells mateixos i de construir elements de continuïtat històrica. Se suposa que els sentiments que origina actualment qualsevol bandera en els ciutadans
â"al·ludim als ciutadans raonables, pacífics, vacunats contra l'exaltació instantàniaâ" que se'n senten representats no implica l'assumpció de tot allò que ha simbolitzat al llarg de la història. Totes les banderes tenen el seu costat fosc, els seus baixos fondos, no tot és heroisme, esplendor en la glòria o en la desgràcia. En qualsevol cas, la simbologia no sol funcionar a l'inrevés, és a dir, introduint els símbols com a mitjà per a l'assumpció social d'una identitat o de siguin quins siguin els valors que es pretengui simbolitzar. Si aquests símbols significaren alguna cosa en el passat, la seva restauració, la seva actualització no es pot fer des del simple gest desproveït de qualsevol contingut â"un dels nostres entreteniments preferits i que fan més forat als eraris públics. Per arribar a la percepció general de la bandera mallorquina com a expressió d'uns sentiments àmpliament compartits, seria menester desentrunyerar complicats malentesos i contrarestar hostilitats obcecades, si és el cas que un dia arribam a pensar Mallorca en la seva individualitat i les seves identitats concèntriques. Ara per ara, res, un bunyol. Una mandanga. Un enganyapillos.