Bilin és un poblet palestí de 2.000 habitants que ha aconseguit planes de diari i minuts de telenotícies a tot el món, gràcies a la constància i el coratge de la seva gent, que fa tres anys que es manifesta cada divendres contra el Mur de la Vergonya. Bilin és a Cisjordània, a deu minuts en cotxe de Ramal·la, i a quinze de Jerusalem si no hi hagués llocs de control militar pel mig. Bilin podria servir per a una estampa bucòlica de terres àrides: els camps d'oliveres que l'envolten, la petita mesquita al centre del poble, les cases blanques... La realitat dels palestins, però, és poc bucòlica: els habitants de Bilin són, com milers dels seus compatriotes, víctimes del Mur, dels assentaments jueus a Palestina i de la repressió dels ocupants.
El govern d'Israel (els successius governs d'Israel) està construint una formidable tanca de separació. El Mur de formigó i de filferros, erigit sota els pretextos inapel·lables de la seguretat i a lluita contra el terrorisme, és en realitat una formidable operació d'annexió de terres palestines i de colonització de Cisjordània. Bilin nés un exemple perfecte: als voltants del poble, el Mur se separa cinc quilòmetres de la Línia Verda (la línia internacionalment reconeguda de separació entre Israel i els territoris ocupats) permetent l'annexió de facto de les tradicionals terres de conreu palestines i la construcció d'assentaments per a la població jueva.
La situació de Bilin no és excepcional. Sí que ho és, en canvi, la resposta donada. Cada divendres, després del rés a la mesquita, un parell de centenars de ciutadans de Bilin avancen, darrere una pancarta, fins al Mur de la Vergonya per exigir que se'ls retornin les terres. Els divendres de Bilin han esdevingut un emblema de la resistència contra l'ocupació, i cada setmana atreuen activistes israelians i internacionals que mostren el seu suport a la causa palestina. És difícil, des de la comoditat dels manifestants «occidentals», valorar el coratge que suposa aquesta acció: la repressió israeliana és implacable, amb detencions d'una setmana pel més mínim gest de protesta o amb suspensions del dret de traslladar-se a Israel o a Jerusalem Oriental. La mobilització de Bilin, a més, té les virtuts de practicar una no-violència militant i de no estar subjecta als dictats ni de Hamàs ni d'Al-Fatah.
Aquesta setmana, Bilin ha obtingut una victòria: el Tribunal Suprem d'Israel ha dictat una sentència que obliga el govern d'Israel a modificar el traçat de la tanca de separació per permetre l'accés dels habitants de la localitat a les seves terres d'oliveres. És un triomf, modest i fràgil per molts de motius: perquè el mateix Tribunal Suprem ha emès sentències en sentit divers respecte de l'assentament jueu que es construeix al costat de Bilin i sobre terres palestines, perquè no sabem quin serà el traçat definitiu del Mur a làrea i, sobretot, perquè constitueix, a tot estirar, una petita millora en una situació d'un dramatisme molt mal de resoldre. La manifestació setmanal de Bilin, en tot cas, assenyala un bon camí: el de la constància en l'exigència, el del coratge, el del ressò mediàtic, el del suport d'activistes inernacionals, el de la lluita pacífica. Deu ser el que més pot erosionar l'estratègia israeliana de l'ofegament i la humiliació.