Bilin és un poblet palestí de 2.000 habitants que ha aconseguit
planes de diari i minuts de telenotícies a tot el món, gràcies a la
constància i el coratge de la seva gent, que fa tres anys que es
manifesta cada divendres contra el Mur de la Vergonya. Bilin és a
Cisjordània, a deu minuts en cotxe de Ramal·la, i a quinze de
Jerusalem si no hi hagués llocs de control militar pel mig. Bilin
podria servir per a una estampa bucòlica de terres àrides: els
camps d'oliveres que l'envolten, la petita mesquita al centre del
poble, les cases blanques... La realitat dels palestins, però, és
poc bucòlica: els habitants de Bilin són, com milers dels seus
compatriotes, víctimes del Mur, dels assentaments jueus a Palestina
i de la repressió dels ocupants.
El govern d'Israel (els successius governs d'Israel) està
construint una formidable tanca de separació. El Mur de formigó i
de filferros, erigit sota els pretextos inapel·lables de la
seguretat i a lluita contra el terrorisme, és en realitat una
formidable operació d'annexió de terres palestines i de
colonització de Cisjordània. Bilin nés un exemple perfecte: als
voltants del poble, el Mur se separa cinc quilòmetres de la Línia
Verda (la línia internacionalment reconeguda de separació entre
Israel i els territoris ocupats) permetent l'annexió de facto de
les tradicionals terres de conreu palestines i la construcció
d'assentaments per a la població jueva.
La situació de Bilin no és excepcional. Sí que ho és, en canvi,
la resposta donada. Cada divendres, després del rés a la mesquita,
un parell de centenars de ciutadans de Bilin avancen, darrere una
pancarta, fins al Mur de la Vergonya per exigir que se'ls retornin
les terres. Els divendres de Bilin han esdevingut un emblema de la
resistència contra l'ocupació, i cada setmana atreuen activistes
israelians i internacionals que mostren el seu suport a la causa
palestina. És difícil, des de la comoditat dels manifestants
«occidentals», valorar el coratge que suposa aquesta acció: la
repressió israeliana és implacable, amb detencions d'una setmana
pel més mínim gest de protesta o amb suspensions del dret de
traslladar-se a Israel o a Jerusalem Oriental. La mobilització de
Bilin, a més, té les virtuts de practicar una no-violència militant
i de no estar subjecta als dictats ni de Hamàs ni d'Al-Fatah.
Aquesta setmana, Bilin ha obtingut una victòria: el Tribunal
Suprem d'Israel ha dictat una sentència que obliga el govern
d'Israel a modificar el traçat de la tanca de separació per
permetre l'accés dels habitants de la localitat a les seves terres
d'oliveres. És un triomf, modest i fràgil per molts de motius:
perquè el mateix Tribunal Suprem ha emès sentències en sentit
divers respecte de l'assentament jueu que es construeix al costat
de Bilin i sobre terres palestines, perquè no sabem quin serà el
traçat definitiu del Mur a làrea i, sobretot, perquè constitueix, a
tot estirar, una petita millora en una situació d'un dramatisme
molt mal de resoldre. La manifestació setmanal de Bilin, en tot
cas, assenyala un bon camí: el de la constància en l'exigència, el
del coratge, el del ressò mediàtic, el del suport d'activistes
inernacionals, el de la lluita pacífica. Deu ser el que més pot
erosionar l'estratègia israeliana de l'ofegament i la
humiliació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.