Aquestes darreres setmanes s'ha parlat molt de la gratuïtat dels llibres de text. Sembla que, finalment, enguany es començarà a aplicar, però només a alguns cursos.
A més a més de ser professor, tenc fills en edat escolar i molts d'amics que també n'hi tenen, per la qual cosa aquest ha estat un tema recurrent en les converses que hem tengut aquest estiu en les nostres trobades habituals.
Després de pensar-hi molt i haver sentit les opinions de molta gent, encara no he aconseguit fer-me'n una opinió ferma. La veritat és que no ho tenc clar i, la majoria de les persones amb les quals n'he parlat, tampoc. És ben fàcil trobar-hi arguments a favor, però tampoc no és gens difícil trobar-n'hi en contra.
Per una part, sembla evident que si per llei l'ensenyament toca ser obligatori i gratuït, per coherència també ho haurien de ser els llibres, que són una eina de feina obligatòria per als escolars. Si els llibres s'han de pagar, és clar que l'ensenyament no és totalment gratuït, per molt que sí que ho sigui la matrícula. Per altra banda, sembla com una befa que alumnes que estrenen un xandall de marca cada mes, que se'n van de viatge amb els seus pares dos o tres pics cada any, que surten a sopar a fora una o dues vegades cada setmana i que tenen la darrera versió de la consola de moda, hagin de rebre subvencions per pagar els seus llibres de text. Diuen que el que poc costa, poc val, i, efectivament, és així. Quan una persona rep una cosa de franc, generalment, no valora el cost d'allò que ha rebut de la societat, cosa que sol desembocar en el seu malbaratament. Per aquest motiu, a mi m'agrada fer saber als meus alumnes el que costa el manteniment de la seva plaça escolar, especialment a aquells que no l'aprofiten com cal.
I si ja és discutible la mesura, encara ho és més la fórmula que ha triat la Conselleria d'Educació per dur-la a terme. La part positiva és que obliga els infants a tenir més cura del material, ja que té l'obligació de tornar-lo en bones condicions en acabar el curs. L'altre dia hi havia un article prou interessant de Llorenç Capellà que explicava molt bé els arguments contraris. Jo només voldria afegir-hi que, a determinats nivells educatius, especialment a Infantil i Primer Cicle de Primària, serà molt difícil implantar aquest sistema si no es barata la filosofia dels llibres de text actuals. En aquest moment, els manuals d'aquests nivells estan pensats perquè els infants els emprin, a més a més, també com a quadern, de tal manera que són plens de preguntes que s'han de contestar allà mateix, requadres en blanc on l'alumne ha de fer un dibuix, o dibuixos ja fets que s'han de pintar per dintre. Per aquest motiu, maldament la majoria de llibres del meu fill cada any han estat els mateixos que els de la seva germana gran, sempre els hem hagut de tornar a comprar: els que teníem usats estaven tots escrits i plens de dibuixos.
La meva opinió és que, vistes les grans discrepàncies que hi ha al si de la comunitat educativa sobre aquest tema i el cost de la seva implantació, hauria valgut més esperar un poc, estudiar-ho bé, parlar-ne amb tothom al llarg d'aquest curs que està a punt de comentar i, si s'arribava a la conclusió que s'havia de fer, començar-ho a aplicar, amb el model ben pensat i triat per consens, el curs vinent.
